Coherence
8.5Valoració

Suspens quàntic

Realitzada només en cinc dies, amb reconeixements dels Festivals pels que s’ha passejat i amb la consideració de pel·lícula independent de culte, arriba als cinemes “Coherence”, l’òpera prima del nord-americà James Ward Byrkit

Un grup d’amics es reuneixen una nit per sopar al domicili d’un d’ells, coincidint amb el pas d’un cometa per l’orbita terrestre. Aquest cometa provocarà canvis en les lleis físiques que regeixen el nostre planeta i, com a conseqüència, modificarà la percepció de la realitat dels protagonistes, precipitant-los durant la nit a una successió de moments de tensió, por i desesperació.

“Coherence” es va passejar l’any passat per diversos festivals internacional aconseguint reconeixements generalitzats (al Festival de Sitges va guanyar el Premi al Millor Guió) i la consideració de pel·lícula independent de culte. Realitzada només en cinc dies, amb un pressupost ínfim, sense efectes especials i en una única localització, la casa del director; l’òpera prima del nord-americà James Ward Byrkit basa el seu encant en un poderós guió original farcit d’hàbils girs narratius, altes dosis de suspens i joc psicològic.

Coherence

L’argument parteix dels principis de la mecànica quàntica i de l’experiment del gat d’Schrödinger aplicat a una situació tan quotidiana com una reunió d’amics. Des del primer moment que esclata la confusió i es succeeixen els fets insòlits, la càmera nerviosa de Ward Byrkit capta l’atenció dels espectadors i la seva curiositat per conèixer a què s’enfronten realment els personatges. En la línia de “Primer” (Shane Carruth, 2004), “Coherence” juga amb la superposició de dimensions i les paradoxes temporals, desplegant un brillant trencaclosques en que tant els protagonistes com els espectadors hauran d’ajuntar les seves peces per resoldre l’enigma.

En definitiva, una de les pel·lícules més originals i rodones dels últims anys.

Una resposta

  1. Mademoiselle Poulain

    Una de les pel.lícules més tensionals dels darrers temps, certament. Les escenes es van succeïnt com àgils moviments d’una mà invisible que es diverteixi amb el cub de rubik. Petits detalls cap a una banda, determinants descobriments cap a una altra i al final… al final totes les cares completades, però a quin preu? Una gran pel.lícula i una gran crítica, enhorabona!

    Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies