Carlos Vermut és un dels noms de moda de la nova onada de cinema espanyol que està rebent els merescuts aplaudiments de la crítica amb propostes fresques, noves maneres de fer i valentia per endinsar-se en terrenys incòmodes amb bon savoir faire. Ens va convèncer a San Sebastián on es va alçar amb la Conxa d’Or de la 62a edició, va revalidar èxit al Festival de Sitges i ara, per fi, la seva “Magical Girl” arriba a les pantalles comercials.
L’ascens de Vermut ha estat meteòric i sens dubte “Magical Girl” suposa un importantíssim pas endavant en la carrera del seu realitzador – a qui fins ara amb prou feines coneixiem com a dibuixant de còmics o responsable de la cinta low-cost construïda a base de curts “Diamond Flash” (2011). Però amb el seu segon llargmetratge col.loca el seu nom en la llista de realitzadors a seguir, amb una meritòria cinta de cinema negre intrigant i ben tramada.
A “Magical Girl“, Luis Bermejo és un professor a l’atur pare d’una nena amb leucemia (Lucía Pollán) a qui li podria quedar poc temps de vida. La petita és molt fan del manga i en concret d’un personatge anomenat La Nena Màgica, que a l’anime porta un vestit i una vareta màgics. Decidit a veure feliç la seva filla, Luís prendrà una sèrie de dràstiques decisions per aconseguir els diners que li permetin comprar a l’Alicia el vestit del seu admirat personatge, i en el procés arrossegarà a la Bárbara (Bárbara Lennie), una dona carregada de traumes a qui ni el seu marit psiquiatra sembla saber com ajudar.
Tot i que la pel.lícula té alguns detalls d’escassa versemblança, aquests es perdonen en quan contribueixen al resultat final, una cinta que funciona com un puzzle on poc a poc van encaixant les peces i que atrapa l’espectador, amb una atmosfera, una trama i uns personatges que resulten interessants i obscurs. Vermut es mou hàbilment pels racons foscos de la moralitat i sap jugar amb astúcia amb el què mostra, el que suggereix i el que deixa a la imaginació de l’espectador, per crear els seu petit univers inquietant.
També hi són claus les magnètiques interpretacions d’actors com José Sacristán o la mencionada Lennie, brillant en el seu paper i cara visible en les fotos promocionals i un poster enigmàtic que la dibuixa amb un regueró de sang baixant-li pel front. Per endinsar-vos en el món de Carlos Vermut, millor que no en sapigueu gaire més i us deixeu sorprendre pel joc narratiu i visual que proposa la seva Nena Màgica.
Envía una resposta