Abans que existís Batman existia “Gotham”. Aquesta temporada la cadena FOX ens guia a través de la ciutat més corrompuda del planeta per assistir a la creació dels vilans més icònics del món del còmic i, ara també, de la televisió.
“Batman, Batman i més Batman” van dir. “Què podríem fer?” van preguntar-se. “Una sèrie sobre Batman… Sense Batman” van respondre. I així ho van fer: des del 22 de Setembre ha arribat a la FOX “Gotham”, la nova sèrie sobre els orígens dels dolents de Batman. Però sense Batman.
La diferència més clara entre Marvel Studios i DC Entertainment és que el primer no té por de res i el segon té por de tot. Mentre amb només sis anys Marvel ens ha venut un ós rentador parlant i un arbre amb tres paraules de diàleg, a DC segueixen sobreexplotant Batman com si fos tot el que tenen. Si “Man Of Steel” no acaba de convèncer a tothom, es presenta la nova entrega amb el nom de Batman al títol per no començar amb mal peu el DC Cinematic Universe. I si “The Lego Movie” convenç a tothom, es fa un spin-off sobre el personatge de Batman per tal d’estirar una mica més del fil.
A la CW (seu televisiva principal dels personatges de DC) tenen a Green Arrow, un heroi no gaire conegut, amb molt bones audiències i crítiques. Tant és així, que ara s’ha estrenat “The Flash” (de la qual en parlarem en un altre article) a la mateixa cadena, la NBC estrenarà “Constantine” (de la qual també en parlarem) i ara la CBS ha comprat “Supergirl”. Però per a DC això no és suficient; necessiten un nou projecte sobre Batman per poder estar tranquils.
I aquests tres primers paràgrafs són un resum de què es pensava quan es va veure anunciada per primera vegada “Gotham”. Després dels tràilers ja començava a cridar l’atenció (ja fos amb ànims de crítica o d’alabança). I, finalment, el 22 de setembre va arribar el pilot.
El primer capítol de “Gotham” era, com a mínim, interessant. No era llarg, no era pesat i et deixava amb ganes de més, molt més. El plantejament era el bàsic: l’assassinat d’en Thomas i Martha Wayne a mans d’un atracador davant del seu propi fill. Però després d’això no hi havia un salt fins que en Michael Keaton descobria que en Jack Nicholson havia estat l’executor, o d’en Christian Bale visitant a Liam Neeson per entrenar-se. Després de l’assassinat se seguia amb l’assassinat, i el plantejament canviava. El crim no era la resposta a “Com s’havia creat Batman?”, sinó la base de la pregunta “Com va ser la investigació d’en Jim Gordon?”.
El pilot i la seva nova proposta, per tant, enganxaven. Però en els capítols següents es va comprovar que la sèrie, en estar basada en una investigació i un detectiu, era una nova oferta policíaca. És a dir, una sèrie procedimental on cada capítol explicava un cas diferent sense tenir gaire connexió amb els vilans que esperàvem veure. I aquest és, potser, el principal problema de “Gotham”.
Els psicòpates de Batman i, per tant, de “Gotham” només es podrien comparar amb els psicòpates d’un altre referent televisiu: “Hannibal”. Els assassins de Gotham són personatges que pensen perfectament en el seu estil i volen despertar quelcom en les seves víctimes i en qui les trobi. No només són assassins sinó artistes. Però artistes anònims.
“Hannibal” descompon els patrons de les sèries detectivesques i fa casos d’un, dos o més capítols, i a cada cas li dóna la importància que mereix. “Gotham”, en canvi, és un etern tràiler quant a assassins famosos es refereix. En el pilot, el dolent és el pare d’una sospitosa Ivy Pepper (Poison Ivy), en el segon dos anònims segresten nens per un tal Dollmaker, i al tercer el vigilant inventat Ballonman porta una màscara de porc (Professor Pyg). Tres dolents importants que no han fet la seva aparició com a “dolents importants”, sinó com a possibles trames de més endavant. És a dir, esperen crear casos molt més grans per cadascun d’ells, sense adonar-se’n que a vegades no fa falta, ja que seria millor dedicar-los un cas d’un capítol (de qualitat, és clar). A més, Bruno Heller (productor executiu i guionista) ja ha dit que en casi cada capítol apareixerà una referència a un possible Joker. És a dir, Bruno Heller pretén fer de Joker el seu nou Red John, per tal d’anar allargant la trama policial fins que li convingui. La sort que té (i tenen els fans) és que, fins aleshores, hi ha desenes de dolents que poden anar apareixent durant les següents temporades.
Ja ens podem anar oblidant, doncs, de veure casos impactants com a “Hannibal” que portin a una reflexió interessant i que, encara que es resolguin en el mateix capítol, deixin marca (com aquell de la dona que feia ruscs d’abelles amb les seves víctimes). Personalment, espero equivocar-me, però si no s’ha fet amb dolents importants però menors com Professor Pyg o Dollmaker, no crec que es faci justícia a personatges com Mr. Freeze o la mateixa Poison Ivy (s’imaginen Ivy creant un quadre com el de la víctima convertida en arbre de “Hannibal”?).
Però no s’ha de fer veure tot el dolor de fan en una crítica, ja que “Gotham” té moltes coses bones. I la primera de totes es diu Oswald Cobblepot (Robin Lord Taylor). Cada temporada ens portarà per l’origen d’un dels dolents principals del món de Batman, i l’escollit per iniciar aquesta sèrie de creacions és el mateix Penguin. Robin Lord Taylor es fica en la pell d’un dels criminals més intel·ligents i estratègics dels còmics, i ho fa de manera excel·lent. Fins a la data s’ha vist com ha estat sota les ordres de Fish Mooney i ara de Salvatore Maroni (uns magnífics Jada Pinkett Smith i David Zayas, respectivament), però va mostrant com en realitat només està sota les seves pròpies ordres.
El protagonista, Ben McKenzie, interpreta al famós Jim Gordon i els seus començaments a la ciutat. Acompanyat per un magnífic Donal Logue (Harvey Bullock), investiga cada cas intentant de no embrutar-se, i així donar pau i esperança als ciutadans de Gotham. Però en una ciutat on els criminals estan a l’ordre del dia, la intel·ligència i bona voluntat de Jim Gordon només pot portar problemes. Si als còmics s’acusava a Batman de crear nous psicòpates, aquí es tradueixen les reflexions interessants (similars a les que plantejàvem abans amb “Hannibal”) i la culpa recau sobre Jim Gordon. La seva intel·ligència sembla que portarà Edward Nygma (Cory Michael Smith) a deixar un paquet amb un interrogant verd en algun capítol futur, i per ara la seva bona voluntat ja ha creat a un Ballonman que es pren la justícia per la seva mà matant a figures importants corruptes.
Amb tot el dolent que pugui tenir, “Gotham” promet. Ha començat amb bon peu i sembla que valdrà la pena suportar les trames policials episòdiques, per tal d’arribar a veure com avancen les trames personals més interessants (més o menys com amb “Elementary”). A més, l’estil detectivesc sense tecnologia i de policies contra policies fa d’ambientador per amagar els problemes d’originalitat de la sèrie, i aconsegueix apagar els crits de socors de la FOX de “No marxeu, que en qualsevol moment pot aparèixer el Joker!”.
En conclusió, recomanable però sense grans expectatives: així, si després sorprenen favorablement, el gaudi serà major. A més, el capítol d’aquesta setmana es diu “Arkham”. Mereix un visionat.
P.D. Unes malaurades dades per tots els qui esperen veure a Harley Quinn pròximament: Harleen Quinzel és més jove que Bruce Wayne. Seguint la cronologia del personatge, Quinzel encara hauria d’acabar l’institut, anar a la Universitat, fer la carrera de Medicina, doctorar-se en Psiquiatria, començar a treballar fins poder aconseguir una feina a Arkham Asylum, ser la terapeuta del Joker (per tant aquest ja ha estat creat, ha tingut carrera criminal i ha estat enxampat), enamorar-se d’ell i convertir-se en Harley Quinn. Però bé, el nou Harvey Dent (qui hauria de tenir una edat semblant a Bruce Wayne) rondarà els 30 anys, o sigui que potser encara hi ha esperança de veure-la en pantalla.
GOTHAM
Creador: Bruno Heller
Guionistes: Bruno Heller, Ben Edlund, John Stephens i Ken Woodruff
Directors: Danny Cannon, T.J. Scott i Dermott Downs
Intèrprets: Ben McKenzie, Donal Logue, David Mazouz, Zabryna Guevara, Sean Pertwee, Robin Lord Taylor, Erin Richards, Camren Bicondova, Cory Michael Smith, Jada Pinkett Smith, Victoria Cartagena, Andrew Stewart-Jones i John Doman
Productors: Bruno Heller, Danny Cannon i John Stephens
Durada dels capítols: 45 minuts
Data d'estrena: 22 de setembre de 2014
Cadena Emissió: FOX
Web oficial
Envía una resposta