L’OBC ja ens va deixar ben clar en la seva estrena la setmana anterior que es troba en un excel·lent moment de forma. Aquest cap de setmana, amb la complicitat del jove i brillant director Michal Nesterowicz i el gran pianista Simon Trpceski, ens van oferir un altre extraordinari concert amb obres de Casablancas, Prokofiev i una inoblidable interpretació de la Simfonia del Nou Món de Dvorak.

Aquest passat dissabte a L’Auditori vam tenir l’oportunitat de gaudir d’un recital d’alta volada, d’aquests que romanen durant temps en la memòria, dedicat a la música de canvi de segle amb un programa que incloïa obres de Serguei Prokófiev i Antonín Dvorak i també a part de la millor música contemporània.

El concert va començar de forma immillorable amb una bella peça orquestral de Benet Casablancas, compositor resident de L’Auditori, titulada Darkness Visible. L’aparent oxímoron del títol, pres d’una cita de Fernando Pessoa (“És la primera llum, que no és més que foscor visible”) extreta al seu torn d’uns versos de El paradís perdut de John Milton, simbolitza a la perfecció l’ambiciosa voluntat de Casablancas, i el seu indubtable talent, per endinsar-se en una nocturnitat sonora d’àmplia orquestració que atrapa inevitablement al melòman.

El pianista Simon Trpčeski

A continuació, va tenir lloc un esperat retrobament del públic de L’Auditori amb l’extraordinari pianista macedoni Simon Trpceski, qui ja ens havia captivat en la seva anterior visita el 2012 amb una espectacular interpretació d’un concert per a piano i orquestra de Camille Saint-Saëns. En aquesta ocasió, Trpceski ens va delectar amb la seva visió del Concert per a piano i orquestra núm. 3 de Prokofiev. L’habilitat de l’intèrpret per extreure tot el lirisme d’una peça que combina aquesta condició “carnavalesca” a la qual va al·ludir Mijail Baijtín, característica de l’obra del compositor rus, amb moments més melodramàtics va aconseguir deixar al públic bocabadat. En mans de Trpceski, i amb una evident complicitat amb l’OBC, Prokofiev va sonar lluminós, brillant i sorprenent, més avantguardista que mai.

El director Michal Nesterowicz

Després del descans vam tenir l’oportunitat de gaudir de la interpretació de la cèlebre Simfonia del Nou Món de Dvorak, sens dubte un dels plats forts de la temporada sota la ja sàvia batuta d’un Michal Nesterowicz que va saber extreure tot el dramatisme, la delicadesa i la rauxa d’aquesta singular obra que testimonia la fascinació del compositor bohemi amb el nou continent nord-americà. Durant la seva estada com a director del Conservatori Nacional de Nova York, Dvorak es va interessar pels sons negres i amerindis, però la veritat és que les seves composicions incorporaven aquestes ressonàncies sonores a una base que evocava la seva primerenca devoció per Richard Wagner i Bedřich Smetana. L’OBC va saber commoure al públic amb una versió tan brillant que va aconseguir que tot el públic, dempeus, els dediqués una tancada ovació. Sens dubte una nit per a recordar.



Concert a l’Auditori. Dissabte 11 d'octubre de 2014.

Benet Casablancas. Darkness Visible (2008)
Serguei Prokófiev. Concert per a piano i orquestra núm. 3 en Do major, op. 26 (1917-1921)
Antonín Dvorak. Simfonia núm. 9 en Mi menor, op. 95. “Nou Món” (1893)


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies