L’encarregat
7Valoració

Després de l’èxit de públic que va tenir a la seva estrena al febrer d’enguany, L’encarregat torna al Lliure de Montjuïc per tal de satisfer la quantitat de gent que es va quedar sense poder gaudir-la.

L’encarregat és una adaptació de Xicu Masó d’un text de 1959 de Harold Pinter (Premi Nobel de Literatura el 2005).

Pinter és un autor que dibuixa uns personatges rars i excepcionals, que s’agrada de dibuixar la condició humana amb una precisió mil•limètrica i amb un realisme que voreja constantment l’absurd. L’encarregat (The Caretaker) n’és un molt bon exemple.

El muntatge no se situa a cap època concreta. Parteix d’una situació en principi innocent (un home recull a un sensesostre que ha estat agredit i el porta a casa seva), ens endinsem en l’univers i el llenguatge diabòlic (gràcies, també, a la traducció i adaptació d’Ernest Riera) de Harold Pinter.

L’encarregat és, principalment, una obra de personatges i de paraules. Masó ha trobat una mina en la triada protagonista que han fet, sense dubte, una feina excepcional i maratoniana.

Albert Pérez és Daunis, el vagabund xerraire, plomís i impertinent que pertorbarà el món de dos germans: Anton (Carles Martínez) i Miki (Jacob Torres). Anton és un personatge que guarda un dolor intern que descobrirem al llarg de l’obra i que viu en el seu món de Diògenes particular (el pis a on porta al vagabund) i que Carles Martínez dibuixa magníficament, amb una tendresa inquietant i una subtil expressivitat i gestualitat. Miki és el germà propietari del pis; cínic, agressiu, amb un peculiar sentit de l’humor i força desconnectat tant de la realitat exterior com de la del seu propi germà. Miki ofereix la feina d’encarregat a Daunis, i es dedica a jugar constantment amb ell.

L’escenari del Lliure es transforma en el pis, atapeït fins a la bogeria d’objectes que Anton va recollint i guardant, i que servirà de refugi a Daunis.

L'encarregat Teatre Lliure

Jugant entre la sòrdida realitat i l’absurd, els actors ens van dibuixant els seus personatges a escena, oscil•lant entre l’humor i les misèries que destil•len les seves converses.

La primera hora de la representació és fluïda i magnètica: volem saber més d’aquests personatges rars, peculiars, i volem conèixer la història de l’immoble, de Daunis i el seu passat amb dues identitats, de la malaltia mental que es comença a deixar veure en els gestos, les expressions facials i les obsessions d’Anton; volem conèixer les motivacions del cinisme d’en Miki i ens trobem seduïts pels personatges que es mouen en aquest espai petit i tancat.

Però arriba un moment que la situació s’atura, no va ni cap endavant ni cap enrere i tampoc se’ns aporta gaire més sobre la personalitat dels nostres homes ni dels seus conflictes, fet pel qual la part final es fa força més feixuga que la primera, i perd una mica d’interès.

En general però, L’encarregat és un treball d’actors i de direcció dels que no s’obliden així com així.


Es pot veure a: Teatre Lliure
Text: Harold Pinter
Intèrprets: Carles Martínez, Albert Pérez, Jacob Torres.


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies