Després de l’èxit de públic que va tenir a la seva estrena al febrer d’enguany, L’encarregat torna al Lliure de Montjuïc per tal de satisfer la quantitat de gent que es va quedar sense poder gaudir-la.
L’encarregat és una adaptació de Xicu Masó d’un text de 1959 de Harold Pinter (Premi Nobel de Literatura el 2005).
Pinter és un autor que dibuixa uns personatges rars i excepcionals, que s’agrada de dibuixar la condició humana amb una precisió mil•limètrica i amb un realisme que voreja constantment l’absurd. L’encarregat (The Caretaker) n’és un molt bon exemple.
El muntatge no se situa a cap època concreta. Parteix d’una situació en principi innocent (un home recull a un sensesostre que ha estat agredit i el porta a casa seva), ens endinsem en l’univers i el llenguatge diabòlic (gràcies, també, a la traducció i adaptació d’Ernest Riera) de Harold Pinter.
L’encarregat és, principalment, una obra de personatges i de paraules. Masó ha trobat una mina en la triada protagonista que han fet, sense dubte, una feina excepcional i maratoniana.
Albert Pérez és Daunis, el vagabund xerraire, plomís i impertinent que pertorbarà el món de dos germans: Anton (Carles Martínez) i Miki (Jacob Torres). Anton és un personatge que guarda un dolor intern que descobrirem al llarg de l’obra i que viu en el seu món de Diògenes particular (el pis a on porta al vagabund) i que Carles Martínez dibuixa magníficament, amb una tendresa inquietant i una subtil expressivitat i gestualitat. Miki és el germà propietari del pis; cínic, agressiu, amb un peculiar sentit de l’humor i força desconnectat tant de la realitat exterior com de la del seu propi germà. Miki ofereix la feina d’encarregat a Daunis, i es dedica a jugar constantment amb ell.
L’escenari del Lliure es transforma en el pis, atapeït fins a la bogeria d’objectes que Anton va recollint i guardant, i que servirà de refugi a Daunis.
Jugant entre la sòrdida realitat i l’absurd, els actors ens van dibuixant els seus personatges a escena, oscil•lant entre l’humor i les misèries que destil•len les seves converses.
La primera hora de la representació és fluïda i magnètica: volem saber més d’aquests personatges rars, peculiars, i volem conèixer la història de l’immoble, de Daunis i el seu passat amb dues identitats, de la malaltia mental que es comença a deixar veure en els gestos, les expressions facials i les obsessions d’Anton; volem conèixer les motivacions del cinisme d’en Miki i ens trobem seduïts pels personatges que es mouen en aquest espai petit i tancat.
Però arriba un moment que la situació s’atura, no va ni cap endavant ni cap enrere i tampoc se’ns aporta gaire més sobre la personalitat dels nostres homes ni dels seus conflictes, fet pel qual la part final es fa força més feixuga que la primera, i perd una mica d’interès.
En general però, L’encarregat és un treball d’actors i de direcció dels que no s’obliden així com així.
Es pot veure a: Teatre Lliure
Text: Harold Pinter
Intèrprets: Carles Martínez, Albert Pérez, Jacob Torres.
Envía una resposta