Perdida
8Valoració

Com jutgem la veritat en un món tant mediatitzat com l’actual? En base a què decidim què creure, qui és innocent o culpable? Aquestes preguntes planen sobre la trama d’una de les pel.lícules més esperades de l’any. Per fi arriba el nou film de David Fincher i un cop més el resultat que ens presenta està a l’alçada de les expectatives generades cada cop que el director de “Seven”, “El club de la lucha”, “Zodiac”, “La red social” o “Millenium” es posa darrera la càmera.

El dia del seu cinquè aniversari de casament, en Nick Dunne (Ben Affleck) surt de casa per anar a veure a la seva germana Margo (Carrie Coon) al bar que els dos tenen. En tornar a casa, es troba una taula de vidre trencada al saló i cap rastre de la seva dona Amy (Rosamund Pike). Aviat notificarà a la policia la desaparició, però a mida que avança la investigació, en Nick també es veu col.locat sota un lupa escrutat per veïns i mitjans de comunicació. Arrel de comportaments que no consideren adequats i parts fosques que es descobreixen sobre el seu matrimoni, aquests arribaran a considerar-lo sospitós de la desaparició i potser fins i tot la mort de l’Amy.

Abans d’entrar en matèria cinematogràfica, cal reconèixer-li a Gillian Flynn el mèrit del material de base del film. Seva és la novel.la homònima i el guió de l’adaptació, on va saber construir un thriller apassionant, una història intrigant, amb sorprenents punts de gir, clarobscurs i una història que sap parlar de moltes coses de manera interessant en fons i forma.

"Perdida" de David Fincher

En aquesta mena de modernització de ‘Rashomon’ no només s’explora el misteri de la desaparició d’una dona sinó també els processos pels que es construeix la “veritat social”, el paper dels mitjans de comunicació en les sentències al.legals als afectats d’un cas en voga i fins i tot la construcció i deconstrucció dels pilars que sostenen una relació de parella.

En aquest punt trobo el petit “però” a “Perdida” en algunes decisions preses a l’hora d’adaptar la novel.la a la gran pantalla i que van en el sentit d’escorar la trama cap a una de les bandes en detriment d’un major equilibri aportat a les pàgines del llibre.

Però centrem-nos en la “Perdida” pel.lícula i aquí cal tornar a aplaudir la genialitat de David Fincher, qui ja va aconseguir treure or de l’adaptació de “Millenium” i que ara troba en la història de Gillian Flynn un material idoni per lluir les seves capacitats.

Fincher, a través de la seva composició visual ens interpel·la directament i ens fa participar d’aquest joc de veritats i mentides, de creences i dubtes valent-se de la imatge a la vegada com a ganxo i il.lusió. El muntatge ha estat clau per portar al cine una estructura narrativa que no era fàcil de plasmar i fer-ho amb ritme, deixant anar informació en el moment precís, combinant present i passat o diferents punts de vista, i mantenint a l’espectador intrigat de principi a final. Així el conjunt desplega brillantment les capacitats del cine per construir la intriga a la vegada que ens fa reflexionar precisament sobre com construïm la narració dels fets a la vida.

Rosamund Pike i Ben Affleck a "Perdida"

Un altre detall clau als films de Fincher tampoc no falla aquí, la banda sonora, per la que torna a comptar amb Trent Reznor i Atticus Ross. Intensa i captivadora, la seva partitura esdevé la perfecta acompanyant de la tensió de la trama.

I en les interpretacions, trobem un Ben Affleck sempre discutit com a actor que no molesta gens en un paper que ja s’escau al seu to interpretatiu, una Rosamund Pike que excel·leix i uns secundaris d’alçada com Kim Dickens (la policia al càrrec de la investigació), Carrie CoonoTyler Perry (l’advocat que defensarà Nick). En aquest aspecte l’altre “però” és per Neil Patrick Harris, crec que la baula més feble de la cadena, tant per la interpretació com pel tractament del seu personatge.

Perdida” és Fincher en estat pur, una caixa de sorpreses polimòrfica i polivalent que va explorant els seus racons amb intel.ligència i amb vocació d’atrapar-vos-hi fins els títols de crèdit. Tant si l’esperàveu com si encara no n’havieu sentit a parlar, sens dubte la pel.lícula que no us heu de perdre aquesta setmana.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies