Majareta – La Finestra Digital

Majareta

2014-10-05

8Valoració

El còmic confessional aconsegueix un nou cim amb la publicació de Majareta; una novel·la gràfica en la qual la seva autora, Ellen Forney, ens explica com es va transformar la seva vida quan va ser diagnosticada de trastorn bipolar. Forney ens narra, en 240 pàgines tan absorbents que es poden llegir d’una sola tacada, les successives fases emocionals per les quals va passar, des dels dilemes existencials i les frustracions inicials fins a l’acceptació final del propi jo davant el mirall de la cambra de bany. Un còmic magistral que destil·la sinceritat i molt sentit de l’humor.

“Transtorn bipolar 296.4” Aquest és el poc glamurós nom que rep la “malaltia” que pateix la historietista Ellen Forney. Com ella mateixa afirma, el diagnòstic de la malaltia significa entrar de cop en el selecte Club Van Gogh d’artistes “bojos”, en el qual trobem a membres tan insignes com Edward Munch, Mary Shelley, Tennessee Williams, Miquel Àngel i moltíssims més. De fet, en una suculenta splash page, Forney ens obsequia amb una llarga llista de poetes, pintors i escriptors torturats pels excessos de la seva pròpia ment. A partir d’aquí, la protagonista comença a fer-se preguntes i més preguntes: Com saben els que van crear la llista que tota aquesta gent estava realment boja? Van afectar els seus trastorns a la seva obra artística? Eren una part “necessària” de la seva genialitat? (Alguna cosa així com una mena de “super-poders”?) Com es diferencia a un boig brillant d’un simple boig-boig?

Forney és una creadora de còmics radicada a Seattle, que ja havia cridat l’atenció amb altres obres de caire autobiogràfic com I Love Led Zeppelin –amb la qual va ser nominada als premis Eisner– i I Was Seven in ’75. Fins al moment s’havia caracteritzat per la creació d’un suggeridor món protagonitzat habitualment per dones, marcat pel seu esperit feliçment hedonista i la seva refrescant sinceritat. No obstant això, a Majareta fa un pas més cap a la sinceritat total en introduir-nos en la seva lluita més personal per tractar d’aconseguir certa estabilitat emocional, sense que això perjudiqui la qualitat del seu art. Aquesta dicotomia és precisament la que marca l’evolució de la història que ens explica Majareta: Forney va a teràpia, accepta les pautes de medicació que li imposen al mateix temps que tracta de continuar amb la seva vida amb normalitat. Però la seva preocupació secreta és la por a convertir-se en una persona estable però innòcua, feliç encara que anodina, una mena de walking dead. “No vull equilibri, vull genialitat” ens diu en un dels seus moments de pujada emocional. No obstant això, a poc a poc Forney aconsegueix trobar –com comprovaran si se submergeixen en la lectura d’aquest llibre– una estimulant zona intermèdia en la qual viure de forma més confortable i poder mantenir intacte tot el seu talent.

Majareta és un fascinant “diari gràfic” sobre un moment crucial de la vida de la seva autora, que ironitza amb els clixés de la literatura d’autoajuda i que se serveix d’un impressionant ventall de recursos gràfics per captivar al lector i transportar-ho a l’interior de la ment (trastornada, sí, però també increïblement lúcida) d’una de les millors creadores del còmic contemporani.