Diu Murdoch (el director) que volia explicar “un bon estiu, o almenys un estiu en el que passava alguna cosa. Alguna cosa que passava a un noi i una noia en una ciutat de la mateixa mida i població que Glasgow. Potser els canals eren una mica més llardosos, els gratacels més alts. Quan necessitaves els carrers estaven més buits i els clubs més plens, però a grans trets la ciutat era aquella”.
“God help the girl” és el musical escrit i dirigit per Stuart Murdoch, vocalista del grup Belle&Sebastian que ens explica la història de 3 joves de Glasgow d’orígens i situacions vitals diferents i que s’uneixen per formar un grup anomenat igual que el títol de la pel•lícula.
Ben curiosa és la gènesi de la pel•lícula: Explica el director que una tarda va sortir a córrer i li va venir una melodia que va anomenar God help the girl. De seguida va tenir clar que aquella no era una cançó per la seva banda, sinó que havia de formar part d’un projecte diferent, el qual va anar descobrint mica en mica. Seguidament van anar arribant la resta de cançons, els personatges de la pel•lícula i la història, per acabar convertint-se tot plegat en un musical.
Així, comença el film amb la fugida d’Eve (Emily Browning), una jove compositora amb trastorns alimentaris que, disconforme amb la seva situació d’internament, decideix marxar del centre on es troba i seguir els seus instints musicals. Per casualitat coneix a James (Olly Alexander), un jove cantautor incomprès amb dificultats per trobar una banda a la seva mida. Amb James acaba compartint pis i a més a més el somni de triomfar en el món de la música. Alhora, James és el professor de guitarra de Cassie (Hannah Murray), una noia de classe benestant, ingènua i apassionada a parts iguals i que ràpidament s’uneix al projecte musical dels dos joves. James, Eve i Cassie són joves poc convencionals, somiadors, que blinden l’accés a la seva banda coneixedors de la dificultat de trobar altres membres amb qui el nivell d’enteniment sigui tan intens.
I amb aquests tres personatges comença l’aventura musical de Murdoch. El resultat del film és força atractiu, tan a nivell visual com musical. Murdoch composa unes seqüències musicals senzilles i força intimistes, en les que els protagonistes canten i ballen amb encant una banda sonora de tons i lletres melancòliques, sense buscar en cap moment cap espectacularitat grandiloqüent, sinó més aviat arribar a la intimitat i sensibilitat dels personatges per acostar-la a l’espectador. Sovint tens la sensació que més que una pel•lícula, God Help The Girl és una consecució de videoclips amb text entremig. La construcció dels personatges té un punt caricaturesc, però Murdoch transmet de tal manera l’estima que li generen les seves criatures que -almenys a qui subscriu- t’acabes enamorant dels seus personatges.
“God help the girl” és una “rara avis” dins del gènere musical, una mena de “musical indie“, un divertimento de Murdoch, que no deixa de tenir un punt “freak” i “happy” -malgrat la tràgica situació personal d’Eve-, i en la qual el director fins i tot es permet fer un breu ullet referencial a la mítica “The sound of music”. El seu punt de vista és força pragmàtic, què passa aquí i ara, sense mirades de futur, copsant els moments de felicitat instantània dels personatges i sense dramatismes en les seves desil•lusions (al contrari, de vegades fins i tot incorpora un punt còmic). Molt recomanable per passar una bona estona, sobretot quan t’envaeix un somriure d’orella a orella tot asseguda a la butaca…
Envía una resposta