Amphitrion
4Valoració

De la mà de Producciones Imperdibles arriba al Teatre Gaudí aquesta hilarant versió de l’obra original de Plaute. Júpiter i Mercuri es transformen en Amphitrió i en Sosias, el seu esclau, per a passar la nit amb Alcmena, l’esposa embarassada d’Amphitrió. Amb aquest argument comença una comèdia on la confusió donarà pas a la doble personalitat. I el fil s’anirà enredant més i més fins a arribar a un punt de no retorn.

L’histrionisme d’aquesta proposta mostra resultats desiguals. Primer de tot, cal destacar l’atreviment amb el que José María Roca, director del projecte, presenta una posada en escena simple i original. L’ús trapella d’uns jocs anacrònics que vesteixen la comèdia de chirigota gaditana i de caràcter sevillà passegen durant tot l’espectacle. A ritme de Bacus, David Ruiz fa ús del seu art musical per a dotar l’obra de ritme i diversió. En aquest sentit, la percussió esdevé un element sonor capaç de fer-nos ballar, espantar-nos o acompanyar les cantarelles dels diferents personatges.

Tot i tractar-se d’una línia argumental senzilla i universal, costa entrar en la trama. El conflicte s’esvaeix a base de donar-hi voltes i més voltes, amb accions i diàlegs que no aporten cap element rellevant a l’espectador. En aquest sentit, els gags i acudits emprats no sempre arriben amb la mateixa força. I és que en alguns moments de la funció s’estiren massa, com un xiclet que de tant mastegar acaba perdent elasticitat i sabor. En d’altres instants, però, una guspira d’enginy encén les espontànies rialles del pati de butaques. Sobretot quan sobre l’escenari Juanfra Juarez (Sosias) i Belén Lario De Blas (Acmena) deixen anar la seva professionalitat i demostren un nivell escènic força superior a la resta de l’elenc. Tant l’un com l’altre són capaços d’omplir l’espai i l’atmosfera al marge de si tenen o no una rèplica al seu davant.

Amphitrion Teatre Gaudí

En definitiva, doncs, ens trobem davant d’una comèdia de muntanya russa. On el risc i les sorpreses guarden una relació desigual amb una narració mancada de solidesa. Trobem a faltar un tempo més fluït. Potser perquè el text i l’humor guarden una relació d’amor-odi que no sempre esdevé fàcil de pair. I perquè, en alguns moments, hi ha interpretacions que recorden, perillosament, els pallassos de la tele. Una comèdia per a passar l’estona. Un estona que més condensada hagués estat, ben segur, més plaent.


Es pot veure a: Teatre Gaudí
Intèrprets: Alejandro Peña, Belén Lario de Blas, Joserra Leza, Javier Castro, Juanfra Juzarez, David Ruiz.


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies