Zombies atractius, zombies lletjos, zombies simpàtics, zombies agressius… la humanitat zombie ha aterrat avui a Sitges i ha transformat la plàcida però intensa vida de la localitat en la invasió dels no vius. La Sitges Zombie Walk i la projecció d’altres cintes de zombies ha compartit protagonisme avui al Festival amb la presentació de l’esperada producció d’Àlex de la Iglesia, Musarañas, dirigida per Juanfer Andrés i Esteban Roel.
MUSARAÑAS
Les musaranyes que donen nom a la pel·lícula són un fidel reflex de les dones protagonistes, dues germanes que han sobreviscut juntes després de la mort de la seva mare. La gran, Montse, una dona reprimida i agorafòbica, ha cuidat de la petita en un ambient estrictament religiós i ha intentat mantenir-la allunyada dels perills de l’exterior, i dels homes. Un dia, el veí de dalt pateix un accident i Montse decideix acollir-lo a casa i cuidar-lo. Aquest simple gest desencadenarà tot un seguit de terribles esdeveniments i canviarà la relació entre les germanes.
Juanfer Andrés i Esteban Roel dirigeixen aquest drama amb elements de thriller i terror gòtic amb producció d’Alexde la Iglesia, una pel·lícula que ha rebut una bona acollida a l’Auditori de Sitges. La primera hora és realment interessant, amb una història que es va revelant a l’espectador amb el ritme just i una adient presentació dels diferents elements que composen el guió. Més desigual és el tram final, quan l’acció (i l’excés de sang) redueixen la força dramàtica de la història. Afortunadament els minuts finals recuperen la sobrietat i ens retornen la part més dramàtica.
El conjunt és notable perquè els encerts són molt més que els petits problemes: començant per un bon guió que retrata un perfil de dona atrapada per les tradicions i la religió i acabant pel més destacable, les interpretacions deMacarena Gómez (excel·lent) i Nadia de Santiago. Lluís Tossar i Hugo Silva, amb papers més petits però crucials, completen un fantàstic repartiment, la gran virtut de “Musarañas“.
KIKI’S DELIVERY SERVICE
De petita, el somni de Kiki era seguir els passos de la seva mare i convertir-se en una bruixa que ajudés a la gent amb els seus poders. La mare, però, sempre li aconsellava que esperés a ser una mica més gran per decidir què volia fer. Ara, Kiki té 13 anys i ha d’escollir el seu futur: o bé oblidar-se de la màgia i viure com un ésser humà normal i corrent, o bé marxar de casa i passar tot un any en un poble on no visquin bruixes i on pugui descobrir i desenvolupar els seus poders. Ella no dubta a pujar a la seva escombra i, acompanyada del seu fidel gat Jiji, aixecar el vol a la recerca d’aventures.
Així és com Kiki arriba al poble costaner de Koriko, on aprofitarà els seus dots aeris per obrir un servei de missatgeria. Allà també farà grans amistats, però s’haurà d’enfrontar a la incomprensió i el rebuig per part d’aquelles persones que la consideren diferent i perillosa. La història de “Kiki’s Delivery Service” va ser imaginada per l’escriptora Eiko Kadono, que convertí aquesta jove bruixa en protagonista d’una saga de sis novel·les. L’any 1989, el geni Hayao Miyazaki va adaptar el material en una pel·lícula d’animació, considerada una de les seves obres mestres i que donà fama internacional al personatge.
No ens ha agradat. Enlloc de crear traumes infantils els ha creat en els adults que miraven sense creure el que veien una adaptació excessivament infantiloide, nyonya i avorrida. Escenes amb bebès hipopòtams, gats volant en escombra o una immensa cantant esprement-se les cordes vocals sota la pluja eren difícils de veure.
ZOMBEAVERS
I en el dia de la Zombie Walk arriben, amics, els castors zombies, sí tal com sona. Una comèdia bizarra, amb totes les de la llei. Zombis nazis, zombis futbolistes, sushi zombi, i perquè no?… castors zombis! Jordan Rubin dirigeix amb agilitat i descaradura una comèdia gore en què un grup de joves veu com les seves vacances i els seus desitjos de lliurar-se als plaers carnals són sabotejats per la irrupció d’una plaga de rosegadors letals. Animatronics, mutilacions i molta acció en un film decididament passat de voltes. Si un va sabent que va a veure pot passar una bona estona.
Envía una resposta