La desaparición de Eleanor Rigby
6Valoració

Que l’amor no és un camí de roses i que a vegades no n’hi ha prou amb estimar-se molt si el destí s’entesta en posar entrebancs que fan trontollar els pilars d’una relació, és quelcom que ja sabem i que el cinema ens ha explicat moltes vegades.

Però tampoc ens importa tornar sobre temes recurrents si es fa de noves maneres, amb un bon guió i bones interpretacions. Això és el que es proposava Ned Benson en el seu debut en el món del llargmetratge, concebent-ne dos de fet, construïts al llarg de 9 anys i fitxant per protagonitzar-los a Jessica Chastain i James McAvoy.

En dos films titulats “Him” i “Her”, en Conor i l’Eleanor són una parella enamorada i amb una relació quasi idíl·lica, fins que la mort del seu fill els fa distanciar-se sense remei mentre afronten el dol i la pèrdua de maneres diferents. Cadascuna de les pel.lícules aportava el punt de vista d’una de les parts, de manera que en un conjunt de més de tres hores, s’obtenia la visió del global des de la perspectiva individual.

Però malauradament, el que arriba avui a les pantalles és una fusió de les dues pel.lícules, en una de sola que esdevé més convencional i que es nota irremeiablement retallada i descompensada per obra del muntatge. En aquest procés d’amalgama, acaba imperant el Her per sobre del Him, i és Jessica Chastain i la seva Eleanor qui té més presència a l’hora de mostrar un viatge vital de culpa, de sentir-se perduda, de no trobar el camí cap a l’autodefinició i el perdó, de com n’és de difícil encarrilar de nou l’amor i la vida després d’un dels cops més durs que es poden patir. Però tampoc s’ha de devaluar el treball de James McAvoy, un actor que cada dia m’agrada més i que tot i les tisorades patides pel seu personatge demostra una gran capacitat de transmetre molt amb poques paraules el seu propi patiment i desorientació.

James McAvoy i Jessica Chastain a "La desaparición de Eleanor Rigby"

Amb tot, cal reconèixer-li a “La desaparición de Eleanor Rigby” una manera d’explicar i mostrar commovedora i exempta de superflus melodrames – de fet ni tant sols veiem cap imatge del fet que causa la destrucció de la parella. I en això són claus un guió que sap anar explicant el què vol amb naturalitat des de moments força quotidians, la capacitat dels seus actors de reflectir sentiments tant per fora com per dins, l’afegit d’algunes notes de distensió com el personatge de Viola Davis i un bon ús dels escenaris de Nova York.

El que era i no és aquest projecte fusionat ho haurem de deixar per la publicació dels DVD amb la concepció original, perquè estem convençuts de que el metratge que falta i l’aportació d’un punt de vista particular són elements que acabarien d’omplir els buits i reaccions no explicades que té aquesta “La desaparición de Eleanor Rigby”, i que acaben deixant l’espectador més fred del que correspon a la història.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies