El thriller del xinès Diao Yinan va donar la gran campanada en l’últim Festival de Berlín a alçar-se amb l’Ós d’Or a la millor pel·lícula i l’Ós de Plata al millor actor per Liao Fan, imposant-se a “Boyhood”.
A “Black Coal”, un treballador d’una mina de carbó és assassinat i el seu cos mutilat apareix dispersat per quilòmetres. La investigació segueix la pista de diversos sospitosos, però en l’intent de capturar moren dos oficials i un altre, de nom Zhang Zili, resulta ferit. És obligat a retirar-se del cas i l’assignen com a guàrdia de seguretat en una fàbrica. Cinc anys després tornen a succeir-se els assassinats i Zhang Zili s’adona que totes les víctimes estan relacionades amb una dona de la qual s’enamora.
Un cadàver a trossos, un policia amb una vida personal desastrosa (Liao Fan) i una femme fatale (Gwei Lun Mei) són els arquetips del cinema negre per excel·lència. En aquest sentit el tercer film de Diao Yinan, que es va poder veure a la secció de “Perles” de la recent edició del Festival de Sant Sebastià, compleix tots els requisits necessaris. Ambientada a la freda i poc cosmopolita regió de Manchuria, “Black coal” mostra un país que creix mentre s’estenen les diferències socials. Tècnicament la fotografia i la llum és impecable i mostra perfectament aquesta atmosfera freda, fosca i angoixant -com la societat a la que li costa acceptar els canvis-.
La gran crítica especialitzada diuen que “Black Coal” remet directament a pel·lícules com “El tercer home”, “El falcó maltès” o “Set de mal”. Us seré sincera, jo no ho vaig veure. Confesso que no vaig entrar gens en el film, que em va avorrir, confondre i finalment, emprenyar.. “Black coal” peca d’una trama confusa, excessives dualitats i de no posar un focus ben delimitat que faci que l’espectador no es perdi. Que em perdonin a Berlin però el film dirigit per Yinan Diao frega en certs moments un ridícul propi de pel·lícula xinesa de sèrie B. Hi ha circumstàncies, reaccions i maneres de fer que no s’entenen, no són creïbles i acaben semblant de broma -per no parlar del final-.
Com sempre potser caldrà que la veieu per valorar-la per vosaltres mateixos i que li trobeu allò mateix que va la va convertir en la guanyadora sorpresa a Berlín. Jo, ho sento, no ho he trobat.
Envía una resposta