Es miri com es miri “Polseres vermelles”, la sèrie de TV3 creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas, ha estat tot un fenomen televisiu. No només per les audiències aconseguides a Catalunya, sinó perquè les bones dades s’hi han repetit allà on s’ha emès. Si no fos poc, la sèrie s’ha adaptat a diversos països com Itàlia o Rússia. Però avui toca parlar de la mare de totes les adaptacions, la nord-americana sota la immensa ombra d’Steven Spielberg, “Red band society”.

El somni nord-americà de “Polseres vermelles”, la sèrie produïda per TV3 i Filmax que narra el dia a dia de 6 joves ingressats en un hospital per diverses malalties, va començar al 2012 a través de la creadora de “Friends”, Marta Kauffman qui es va interessar en la sèrie. De seguida es va anunciar que Dreamworks, la productora de Steven Spielberg, seria l’encarregada d’adaptar la sèrie catalana per a la cadena nord-americana ABC. Tot es va aturar durant un temps quan l’ABC TV Network no va fer el pas que finalment va fer la FOX donant llum verda a un episodi pilot i a la posterior temporada.

La sèrie es va estrenar el 17 de setembre i ja s’han pogut veure dos capítols. Els sis polseres nord-americans són una mica diferents als catalans. Hi ha el Charlie (Griffin Gluck), narrador des del coma com ho era el Roc; l’egocèntrica cheerleader Kara (Zoe Levin), amb problemes de cor i que implica un brusc canvi de sexe del nostre Ignasi ; el jove mexicà -sí, mexicà, trist – Jordi (Nolan Sotillo), que viatja fins a l’hospital buscant el millor metge per l’amputació de cama que necessita per frenar el seu càncer i que és l’únic personatge que conserva el nom de l’original; la intel·ligent Emma (Ciara Bravo) és la nostra Cristina amb trastorns de l’alimentació; Dash (Astro), l’amant de la festa amb problemes pulmonars és el jove negre en què s’ha transformat el nostre peculiar Toni i, finalment, Leo (Charlie Rowe) que és el nostre Lleó , amputat i amb esperit de lider intacte.

A banda hi ha el món dels adults on hi destaca la infermera Jackson, interpretada per la guanyadora d’un Oscar Olivia Spencer (“Criadas y señoras”), el doctor McAndrew (Dave Annable , conegut per “Cinco hermanos”), la infermera Dobler (Rebecca Rittenhouse), l’infermet Kenji (Wilson Cruz ) o el hippie hipocondríac Ruben (Griffin Dunne) que és l’estranya transformació que ha patit el Benito de la sèrie original.

Red band society

El millor per afrontar-s’hi a una sèrie és fer-ho lliure de perjudicis. Això és una tasca complicada quan es tracta de l’adaptació d’una sèrie com “Polseres vermelles” que has seguit molt de prop. La primera sensació davant de “Red band society”? Doncs estar al davant d’un estrany híbrid entre “Glee” i “Anatomia de Grey”.

A banda dels canvis que han patit els Polseres amb el canvi de sexe del personatge de l’Ignasi, i la introducció de la quota afroamericana que ha transformat del tot al Toni, hi ha moltes altres coses que marca distancies amb la sèrie original. Polseres se centrava, sobretot, en aquests joves que creixien i maduraven en un ambient tant especial com és el d’un hospital. Eren joves que s’enfrontaven a vivències molt dures, que maduraven a cops i decepcions però que malgrat tot volien viure, passar-ho bé. “Red band society” no és només una sèrie sobre aquests joves, els adults de l’hospital tenen un paper important i bona part de la trama. Trames que l’apropen a la típica sèrie d’hospitals que tots coneixem i de la que, precisament, “Polseres vermelles” volia distanciar-se.

Red band spciety

Però sobretot a “Red band society” tot és més distant. Els personatges, les seves relacions, els diàlegs, l’hospital com de luxe, la manera com es crea el grup -perquè toca sense cap justificació ni lligam entre els personatges- tot recorda a cada moment que veus una ficció. Espinosa va assegurar que s’havia emocionat veient-la i que l’adaptació conservava l’ànima de la sèrie original. Jo precisament és el que li trobo a faltar a “Red band society”: ÀNIMA. És una sèrie amb la que és fàcil mantenir la distància, pensar que és simplement ficció i que, aquells nens, són simplement actors que fan veure que estan malalts. Amb Polseres això no passava potser perquè el seu creador, Albert Espinosa, ens és més proper i tots sabíem que una part d’allò era el que ell havia viscut i patit.

Costa molt patir per l’Emma quan la veus vestida com si s’hagués escapat d’”El club de los cinco” o amb el Dash fumant porros dins l’hospital -necessita un trasplantament de pulmons?- i escapant-se de festa o a la Kara vestida com una Lolita -quan no va de cheerleader- mentre tots ells dormen en unes habitacions d’hospital que són més grans que un pis normalet de Barcelona. És tot molt forçat, artificiós…

El segon capítol sembla millorar una mica respecte al pilot, i s’hi troba una mica més de cor. Per no dir només coses negatives aplaudeixo l’encert del càsting en la tria de Charlie Rowe pel paper del Lleó, ja que té prou carisma com per creure’l el lider.

No sóc jo només a la que la sèrie la deixa un pèl freda. “Red band society” va debutar amb una modesta audiència de poc més de quatre milions de teleespectadors i una quota d’1.3. La crítica tampoc no s’ha mostrat excessivament entusiasta, a Metacrític té una nota justeta de 58.

Red band spciety

El modest debut, per ara, no espanta als de la FOX ja que la sèrie és carn de fenomen adolescent -com ja va passar amb Polseres-. El públic jove s’hi ha fixat i la sèrie es mou a la xarxes socials de manera esperançadora, el dia de l’estrena l’etiqueta #redbandsociety va arribar a 50.000 comptes a Twitter.

A més, ja abans del debut la sèrie va aconseguir més acció digital que cap altra estrena, en part gràcies al fet que el pilot va estar penjat al mes d’agost 100 hores a Hulu per recaptar fons per a hospitals i organitzacions benèfiques que treballen sobretot amb nens i adolescents malalts. Aquesta és l’esperança per la Fox, que els joves i les xarxes converteixin també aquests “Red band society” en un fenomen televisiu com ho va ser Polseres.

Potser li naixerà ànima a aquesta sèrie, no sé pas i no sé si continuaré mirant-la, però ara mateix us dono dos consells. Si voleu veure una sèrie de nois vivint malgrat la malaltia mireu l’original, “Polseres vermelles” i si ja l’heu vist i voleu donar una oportunitat a l’adaptació nord-americana imagineu que és una cosa totalment diferent als Polseres que ja coneixeu.



RED BAND SOCIETY

Creador: Albert Espinosa, Margaret Nagle
Guionistes: Albert Espinosa, Pau Freixas i Margaret Nagle
Directors: Jason Ensler, Alfonso Gomez-Rejon i Elizabeth Allen Rosenbaum
Intèrprets: Octavia Spencer, Dave Annable, Griffin Gluck, Nolan Sotillo, Charlie Rowe, Astro, Zoe Levin, Ciara Bravo, Mandy Moore i Rebecca Rittenhouse
Productor: Justin Falvey, Sergio agüero i Steven Spielberg
Durada dels capítols:45 minuts
Data d'estrena: 17 de setembre de 2014
Cadena Emissió: FOX

Web oficial


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies