Batman. Fundido en negro

2014-09-30

8Valoració

Excel·lent idea la de l’editorial ecc de recuperar una de les etapes més arriscades i excitants dels còmics de Batman. Quan a mitjans dels anys noranta els superherois anabolitzats i l’anomenat big-foot style feien furor entre els afeccionats, Doug Moench i Kelley Jones es van atrevir a concebre un Batman més gòtic que mai, protagonista d’una sèrie d’històries de vocació pulp que mereix la pena tornar a gaudir.

En 1994, els editors de Batman van decidir apostar per un dels equips creatius més heterodoxes i delirants que puguin imaginar-se, amb la intenció de sorprendre totalment a uns lectors massa acostumats a històries previsibles de superherois hipertrofiats en l’ona Image. Per als guions, van confiar en l’estrafolari però sempre excel·lent “clàssic” de la Silver Age, Doug Moench –l’home que va crear al Cavaller Lluna!–; un escriptor capaç d’inspirar-se en la millor tradició del cinema negre i en les pel·lícules de terror de la Universal i al temps de dotar d’un suggeridor subtext polític a tot el seu material. Als llapis, Kelley Jones, un artista que s’estava apartant del traç “clàssic” dels comic-books per iniciar una trajectòria cada vegada més personal, i que ja havia demostrat el seu mestratge a l’hora de dibuixar a l’home ratapinyada amb el cross-over Batman & Drácula: Lluvia roja. Jones –al que els editors van definir com un nou El Bosco– havia decidit remodelar el seu estil, inspirant-se en cineastes com ara F. W. Murnau, Orson Welles o Jacques Tourneur. El seu Batman en chiaroscuro semblava sortit d’un kammerspiel film, amb uns deliciosos tocs cartoonescos que contribuïen a dotar de vitalitat a la pàgina.

Moench i Jones semblaven entendre’s d’allò més bé en una sèrie d’històries que recuperaven una galeria de vilans dignes d’un atmosfèric monster film. Especialment brillarien els episodis dedicats a l’inquietant Màscara Negra –un malvat que semblava ressorgir d’algun fosc serial televisiu de la Golden Age–, al reptilià Killer Croc i a un Espantaocells més inquietant que mai. L’atrevida composició de la pàgina, la “il·luminació expressionista”, l’estupenda caracterització de personatges –amb especial atenció als dilemes existencials del comissari Gordon– i l’humor imprevisible, serien part de la “marca de la casa” durant aquest excel·lent període de la capçalera de Batman. Ara, en una edició en tapa dura, tan impecable com de costum, ecc recupera aquests “nous clàssics” del comic-book que no s’haurien de perdre. Facin-me cas i llancin-se per aquest volum; descobriran a un Batman insòlit, allunyat dels tan conreats cànons millerians; més terrorífic i deliciosament grotesque que mai.