La norma de l'extinció
7Valoració

La vida no és cap broma. Són joves i viuen el moment. No s’ocupen del futur. Juguen entre globus i música i simplement es diuen: hem de viure! Al Círcol Maldà arriba des del Festival Fringe 14 ‘La norma de l’extinció’ de la Cia. Ignífuga. Una adaptació de ‘Platonov’ de Txèkhov molt interessant a tots nivells.

Endinsen l’espectador cap a un món estèticament peculiar: vestits d’alguna època determinada del segle XX, juntament considerant un mix de capes multicolor tant en la roba com en el propi espai. El color de vi aigualit del punch, els pantalons de caire hawaià, els globus de tots colors flotant sobre els personatges i que llavors cauen sobre la moqueta ben roja conformen el quadre; s’aconsegueix una composició pictòrica molt atractiva alhora que interessant. Amb tan sols una gran taula giratòria i una de petita auxiliar remouen en espiral tota l’energia que va creixent en el transcurs de l’obra. També hi trobem una guitarra amb un guitarrista i un micròfon. Parteixen d’un inici de Summertime (ària original de l’òpera Porgy and Bess) i acaben d’omplir i complementar l’espai magistralment a nivell sonor en el transcurs de la funció.

Pau Masaló, autor de l’adaptació, director i actor, ens porta aquesta proposta de Platonov d’Anton Txèkhov. Ens porta dins una propietat on s’hi celebra una ostentosa revetlla. Anna Petrovna és una jove vídua que acaba de tornar de viatge amb les butxaques ben escurades. Torna per apropiar-se d’aquesta casa (herència del seu difunt marit) que està a punt d’entrar en subhasta. En aquesta festa s’hi troben el fillastre Serguei i la seva dona Sòfia, el jove metge Nikolai, el mestre del poble Platònov i la seva dona Saixa. Són un grup d’amics ben joves, tirant a la trentena, que estan endeutats, dins un caos d’alcohol i postureo, indecisos per sobre de tot. Gasten els diners guanyats per la generació anterior i es dediquen a criticar-los. Platonov, el personatge més extrem, és un ésser desorientat tant en la ment com en el cos. La via per on es deixa anar és la d’ironitzar sobre tot i tots. És una persona que decep i sedueix al mateix temps. En aquest escenari es troba amb tres dones i amb tres homes. Les tres figures femenines l’acabaran d’ajudar a perdre’s, del tot.

La norma de l'extinció Círcol Maldà

A nivell interpretatiu, barregen amb força traça comèdia i tragèdia. Quant els actors, el que està en el paper del metge Nikolai domina la paraula com cap altre. Serguei brilla pel que arriba a fer amb la senzillesa màxima però focalitzada alhora. Platonov viatge generosament per allà on és conduit. El majordom és d’una discreció insuperable, en sentit molt positiu. Ara bé, els tres personatges femenins sembla que no acabin de quallar amb els quatre masculins. Tot i que segueixen el fil, a vegades perden força o bé pel fet de fer massa, o bé pel fet de fer massa poc. El final dóna la sensació que entra en un bucle i que no ha d’acabar mai. Hi falta l’anar sumant ja que l’energia creix a nivell d’història i sembla que els personatges es quedin enrere. Segurament certa retallada també cal, ja que el desenllaç és exageradament llarg en comparació la resta de l’obra teatral.

Tot i això és una història apassionant, en un sentit molt ampli.


Es pot veure a: Círcol Maldà
Text: Pau Masaló
Intèrprets: Cristina Arenas, Eduard Autonell, Marina Congost, Toni Guillemat, Aleix Melé, Júlia Rodón, Gerard Nel·lo, Pau Masaló.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies