Ja conclosos els passis de les cintes que opten a la Conxa d’Or d’aquesta 62 edició i mentre esperem el veredicte del jurat, les darreres hores del Festival s’han dedicat a una regular pel.lícula de clausura, una perla d’animació, l’entrega del Premi Donosti a l’actor Benicio del Toro i la rebuda massiva als carrers a l’actor Orlando Bloom que venia en qualitat de productor d’un dels films vistos a la secció Savage.

THE TALE OF PRINCESS KAGUYA

Dins de la secció de Perlas del festival hi ha hagut lloc per recuperar una petita meravella de l’animació, la darrera proposta sorgida dels estudis Ghibli i dirigida per Isao Takahata (“La tumba de las luciérnagas“). La història del film es basa en un conte popular del segle IX titulat “El tallador de bambú”i que explica com un ancià que es dedica a tallar canyes de bambú un dia veu brotar dins d’una d’aquestes plantes una nena diminuta. Ell i la seva dona convençuts de que la nena és molt especial, decideixen adoptar-la i criar-la. La petita creixerà ràpid i quan es converteix en una jove de gran bellesa, la seva fama comença a recórrer el país, iniciant una pugna entre diversos homes poderosos per convertir-la en la seva esposa.

"La princesa Kaguya"

Sorprèn de “La princesa Kaguya” com el seu autor sap combinar un estil de dibuix que sembla bastant primari, amb traços gruixuts i pocs detalls, amb una visualitat refinada i molt dinàmica. Afegint-hi un color estil aquarela i una bonica banda sonora, el film esdevé una història tendra i emotiva, amb un estil de llegenda clàssica sense descartar tocs màgics sobretot en el seu inici i conclusió.

És una llàstima que la pel.lícula no tingués l’èxit esperat al Japó, on després de 8 anys de producció i una inversió de 49 milions de dòlars només en va recuperar 22 milions i va obtenir una audiència escassa. Esperem que la pel.lícula pugui recuperar l’èxit en la seva trajectòria internacional.

BENICIO DEL TORO

Fins a última hora hi havia per Donosti un munt de rumors entorn de qui seria el segon nom escollit per rebre el Premi Donosti aquest any a més de Denzel Washington. Van sonar amb força noms com Michael Fassbender, William Hurt o fins i tot George Clooney. Així que quan es va saber que l’escollit era Benicio del Toro, va córrer la sensació de que era un recurs fàcil i d’última hora per reaccionar davant dels plans fracassats de portar algú altre. Però un cop arribada la data de l’entrega ningú ha posat en dubte el premi i Del Toro ha estat calurosament acollit a la capital donostiarra.

Nascut a Puerto Rico, Benicio del Toro té una trajectòria que es remonta al debut en sèries de televisió al 1987 i al 1989 al cinema en la pel.lícula de James Bond “Licencia para matar“. Des d’aleshores ha treballat per tot el món sota les ordres de grans noms com Bryan Singer (“Sospechosos habituales“), Bigas Luna (“Huevos de oro“), Julian Schnabel (“Basquiat“), Abel Ferrara (“El funeral“), Terry Gilliam (“Miedo y asco en Las Vegas“), Steven Soderbergh (“Traffic” i “Che“), Sean Penn (“El juramento“), Alejandro González Iñarritu (“21 gramos“) o Oliver Stone (“Salvajes“).

Benicio del Toro recull el seu premi Donosti al Festival de San Sebastian. Foto: Montse Castillo

Fa dos anys ell entregava el Premi Donostia a John Travolta, i avui ell l’ha rebut de mans del cubà Jorge Perugorria. A la sala de premsa ha declarat sentir-se emocionat i sorprès: “Quan vaig començar com a actor mai vaig pensar en rebre un premi com aquest, ni tan sols ho vaig sommiar. És la primera vegada que em donen un premi d’aquest tamany, per tota una carrera“. També ha tingut paraules d’agraïment per la ciutat “He vingut aquí varies vegades i sempre m’he sentit com a casa, i ara torno per rebre aquest premi i el sentiment és surreal. Quan un veu la llista dels que han rebut aquest guardó, se m’omple el cap de preguntes“.

SAMBA

La cinta escollida per clausurar oficialment el Festival no ha aconseguit remuntar la sensació que hem tingut els darrers dies de que la secció oficial havia anat a la baixa. I això que venia amb els noms de Olivier Nakache i Eric Toledano, els realitzadors que fa només dos anys van aconseguir un gran èxit amb “Intocable“.

La seva nova proposta és “Samba“, nom del seu protagonista (Omar Sy), un inmigrant senegalès que fa deu anys que viu a París sobrevivint amb feines poc qualificades mentre intenta treure’s una llicència de cuiner i obtenir la residència. Però els seus plans es torcen i acaba amb una ordre d’expulsió que li ordena abandonar França. Aleshores es creua a la seva vida l’Alice (Charlotte Gainsbourg), una executiva que en un període de baixa a la feina, treballa d’ajudant social en casos com el seu. Entre els dos es va construint una relació que passa per la presa de confiança, l’amistat i potser l’amor.

Tahar Rahim i Omar Sy a "Samba"

Samba” acaba essent una pel.lícula que comparteix l’esperit de “Intocable” en el sentit que aborda un tema dramàtic amb una mirada amable i recorrent a l’humor. El problema es que aquí, a diferencia de la seva predecessora, les notes d’humor no estan tan uniformement repartides al llarg del metratge i per tant resulta orça menys divertida. Per contra guanya pes la part més seriosa o social, fent un retrat que segurament és molt naïf però que apunta aspectes importants sobre la realitat que pateixen els sense papers i les hipocresies d’una societat que ni els vol ni renuncia a ells com a mà d’obra barata.

Eric Toledano, Omar Sy, Charlotte Gainsbourg i Olivier Nakache a la presentació de "Samba". Foto: Gari Garaialde"

Nakache ha explicat a la sala de premsa quina era la intenció de la pel.lícula: “Teniem ganes de seguir parlant de la societat que ens rodeja. Vam voler relacionar els dos temes d’un personatge que té la problemàtica de treballar per tenir papers, per existir, i barrejar-ho amb un altre personatge al qual, a priori, tot li va bé per que no, que s’enfonsa. Voliem relacionar dos graons, el més baix i el més alt del món del treball, que pensavem que era com una fotografia de la societat francesa i crec que també una mica l’europea“.

Mentre tornavem cap a fer la maleta per tornar a casa després d’una setmana de festival ens topavem amb la multitud que esperava ansiosa, amb crits i pancartes a una de les darreres estrelles que trepitjaven la catifa vermella: Orlando Bloom. Ho feia en qualitat de productor de la cinta “The greasy hands preachers“, un documental que reivindica el treball d’artesania dut a terme per una sèrie de tallers i especialistes per construir unes imponents motos que van fer rugir a l’entrada del Kursaal.

Orlando Bloom, productor de "The greasy hands preachers"

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies