La isla mínima
7.5Valoració

Dos detectius de mètodes diferents i amb situacions personals dificils arriben a les marismes del Guadalquivir on han desaparegut dues adolescents. Amb un aire de “True detective” sense haver-se copiat de la sèrie, Alberto Rodríguez construeix un bon thriller amb entitat pròpia.

“La isla mínima “ ens trasllada a un remot poble de les marismes del Guadalquivir, on dues adolescents han desaparegut. Des de Madrid envien a dos detectius de mètodes molt diferents que no travessen el seu millor moment en el cos. Una vaga amenaça la collita de l’arròs i dificulta la investigació dels policies, que reben pressions per solucionar el cas com més aviat millor. No obstant això, la seva recerca posa en evidència que han desaparegut altres joves i que existeix una altra font de riquesa: el tràfic de drogues.

Curiosament “La isla mínima” podria ser acusada de ser una còpia de “True detective” si no fos perquè ha estat rodada molt abans que es poses de moda la sèrie. La pel·lícula es va rodar a l’octubre i la sèrie es va estrenar el febrer de l’any següent, així doncs queden coberts d’aquesta contingència. L’ambient inhòspit de les marismes, la societat en conflicte, els personatges en crisis personals -fins i tot, el físic de Raúl Arévalo té algun tret comú amb Mcconaughey- i un cas cruel per resoldre són alguns dels trets comuns entre la sèrie nord-americana.

La is la mínima

“La isla mínima” té un munt de punts a favor que l’han convertit amb una de les més aclamades del Festival de San Sebastián i que, amb força seguretat, la convertiran amb un èxit de taquilla. Les actuacions de Raul Arévalo i Javier Gutiérrez, la construcció acurada dels seus personatges, l’adequada adaptació del thriller a una època i un espai concret – sense copiar americanades, donant-li el seu estil propi- i la fotografia -sobretot els plans zenitals d’aquesta geografia tant especial.

Té algun punt en contra, alguna punta del guió no prou enfilada o alguna interpretació més fluixa del que seria desitjable per fer-ho creïble -la mare de les nenes assassinades, per exemple, interpretada per Nerea Barrios o Jesús Carroza

El conjunt sota la direcció d’Alberto Rodríguez és molt favorable i, creieu-me no sóc especialment fan del cinema espanyol, que em costa. “La isla mínima” és un thriller ben adaptat a l’entorn i a l’època en què se situa – els 80 amb una democràcia acabada d’estrenar i amb els tics de la dictadura encara viu-, amb una trama sense estridències però interessant, tècnicament ben rodada, un guió ajustat i unes interpretacions correctes. Un thriller amb el que no s’ha volgut imitar sense més i al que han aconseguit donar-li la personalitat pròpia necessària.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies