Fins ara estàvem gaudint d’un Festival amb un nivell, en global, força correcte, però aquests dies que ens apropem a la recta final i al comiat, la secció es desinfla i les propostes que ens arriben no ens diuen res especial. En el dia que arriba Benicio del Toro per recollir el seu Donostia hem pogut veure la seva interpretació de Pablo Escobar a ”Escobar: Paraíso perdido”, la comèdia sense gràcia d’Isaki Lacuesta i la darrera de la secció oficial a competició, “Vie sauvage”

MURIERON POR ENCIMA DE SUS POSIBILIDADES

A “Murieron por encima de sus posibilidades”, d’Isaki Lacuesta, cinc ciutadans teòricament normals i corrents, d’un país estranyament semblant al nostre, veuen destrossades les seves vides per la crisi econòmica. Sense res ja que perdre, elaboren un embogit pla per salvar l’economia espanyola i mundial: segrestar el president del Banc Central i exigir-li que tot torni a ser com abans.

“Murieron por encima de sus posibilidades”

Durant dos anys, i de forma intermitent, Lacuesta ha rodat una pel·lícula lluny del seu registre seriós d’altres anys i comptant amb una bona part dels rostres del cinema espanyol. En la roda de premsa estaven Carmen Machi, José Coronado, Emma Suárez, Julián Villagrán, Sergi López i els músics Iván Telefunken i Albert Pla, però el repartiment de la pel·lícula es completa amb Eduard Fernández, Josep Maria Pou, Luis Tosar, Raúl Arévalo, Imanol Arias, Jordi Vilches, Ángela Molina, Bárbara Lennie, Ariadna Gil, José Sacristán, Alex Brendemühl o Àlex Monner entre d’altres.

El director català ha comentat que “Murieron por encima de sus posibiilidades” es va rodar en cooperativa: “Hem invertit el nostre temps i els nostres diners, el de tot l’equip, en el film, i si hi ha hipotètics beneficis els repartirem. Era una pel·lícula que jo volia fer de manera urgent i si esperàvem a ajudes anàvem a trigar molt “. Malgrat que no és un film que s’hagi rodat ràpid, dos anys el director defensa l’actualitat dels fets de què parla: “És una pel·lícula que va guanyant actualitat. En el proper segle trobarà el seu públic natural” per destacar després que “la bogeria no està només en els manicomis. És a tot arreu. Defet qualsevol telenoticies és més grotesc que aquesta pel.lícula.” El projecte va néixer com a sèrie de televisió: “En realitat vaig començar a escriure una sèrie d’humor amb Iván Telefunken i amb Albert Pla, el productor ens va dir que era un horror i vam decidir gravar algun capítol perquè veiés que valia la pena, vam anar avançant, avançant i aquí estem “.

“Murieron por encima de sus posibilidades”

Malgrat el bon rotllo en la roda de premsa, “Murieron por encima de sus posibilidades” no va fer el pes als crítics i periodistes reunits en el passi de premsa. Esperpèntica, excessiva, la pel·lícula estira com un xiclet una idea que necessitaria més d’una repensada i acaba cansant. No és un humor com el de “Relatos salvajes”, ben elaborat, és la reunió d’uns amics que sense pensar-s’ho massa decideixen fer una pel·lícula gamberra, per deixar anar uns riures que acaba, només fent-li’s gràcia a ells. Una mica com voler fer riure per sobre de les seves possibilitats.

 

ESCOBAR: PARADISE LOST (ESCOBAR: PARAÍSO PERDIDO)

L’actor porto-riqueny, que aquesta nit rep el Premi Donostia, interpreta al temut narcotraficant Pablo Escobar a una nova “perla” del festival, ”Escobar: Paraíso perdido” escrita i dirigida pel fins ara actor Andrea di Stefano.

La trama d’”Escobar: Paraíso perdido” se centra en Nick, un jove surfista que creu que tots els seus somnis s’han fet realitat quan va a visitar el seu germà a Colòmbia. Amb el rerefons idíl·lic de llacunes blaves i blanques platges, Nick s’enamora perdudament d’una bella jove anomenada Maria. Tot sembla perfecte fins que Nick coneix l’oncle de la jove, un tal Pablo Escobar…

”Escobar: Paraíso perdido”

En roda de premsa, Benicio ha declarat que durant el rodatge ha “sentit el dolor pel que va passar Colòmbia“. La pel·lícula mostra els assassinats que va patir el país a les mans de Pablo Escobar, un personatge al que Del Toro ha definit com “un Jocker a Batman” que va aconseguir agenollar al Govern d’un país. L’actor porto-riqueny mostra un Escobar molt variable, una persona sociable “però que es va convertint en Godzilla“, ha afegit.

El director Andrea di Estefano ha explicat que a la pel·lícula “es veu com era Escobar, en les coses bones i en les dolentes“. Per investigar a fons sobre aquest subjecte amb aquestes facetes tant diferents “va ser necessari un any i mig de recerca per triar què anava i què no dins de la pel·lícula.”

”Escobar: Paraíso perdido”

Escobar: Paraíso perdido” és una pel·lícula irregular on el que més destaca és la gran interpretació de Benicio del Toro. Potser per això, no sé si ha estat un error triar a Josh Hutcherson, un actor conegut pel seu paper a la saga de “Juegos del hambre” i que ha despertat passions entre les fans més joves, i que no es caracteritza per ser un paradigme de l’expressivitat. Quan comparteixen pla, Benicio es menja Hutcherson. La manera d’explicar la història, des de la visió de Nick, tampoc no sembla la més adient. Fa perdre credibilitat al que explica i li dóna un aire de pel·lícula de sobretaula.

 

VIE SAUVAGE / WILD LIFE

El director francès Cédric Kahn ha presentat en la secció oficial “Vie sauvage“, un film basat en un fet real que vol ser una reflexió sobre la llibertat a l’hora de triar cadascú el seu estil de vida per sobre de qui sigui, en aquest cas, una mare.

"Vie sauvage"

Vie sauvage” ens porta la història de Philippe Fournier -interpretat per Mathieu Kassovitz-, conegut com Paco que viu amb els seus fills de sis i set anys després d’haver decidit no retornar-los a la seva mare després que ella hagi obtingut la seva custòdia. Primer com a nens i després com a adolescents, Okyesa i Tsali es veuen obligats a viure a l’ombra, assumint diferents identitats, perseguits per la policia, però sempre lliures i en moviment continu. Viuen en harmonia amb la natura i els animals, forjant llaços de solidaritat amb els amics que van fent pel camí, amb l’alegria de viure fora del sistema.

Les coses arrenquen d’una manera bastant clàssica, amb un cas tancat per una decisió judicial, però el que és menys clàssic és la reacció d’un pare que no accepta aquesta decisió i que actua“, ha explicat Kahn en la roda de premsa després del passi. La pel·lícula està basada en la història real dels germans Okwari i Shahi Yena Fortin -també presents a la roda de premsa- i el seu llibre “Hors système“, en què relaten la seva odissea al costat del seu pare, que acabaria sent condemnat a dos anys de presó. Finalment el cas es va resoldre amb 22 mesos de suspensió de pena, després de la defensa que van fer els seus fills.

"Vie sauvage"

Aquesta pel·lícula repassa una infància paral·lela, a la natura, en un medi considerat com marginal, amb un sol progenitor, però tenim records feliços“, va explicar Shahi, un dels germans protagonistes de la història real. “No em vaig situar en el pla ideològic. A mi el que m’interessava era el recorregut íntim dels personatges, crec que aquesta és la virtut del cinema, arribar a l’íntim“, va explicar Kahn, que també és coguionista de la cinta.

Vie sauvage” té una primera part del film massa pesada, lenta de passar. S’endinsa i detalla massa i massa reiterativament la infantesa. Quan els nens creixen i es converteixen en adolescents i s’enfronten a la vida que vol el seu pare, el film és torna més interessant però en canvi, el film acaba poc després. “Vie sauvage” no ha estat la millor manera d’acabar la secció oficial en una recta final on sembla que les propostes han perdut gas.

 

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies