Afirmar alguna cosa concreta relacionada amb un espectacle que es titula Vacaciones en la Inopia resulta complicat. La funció que va començar el seu camí per KubiK Fabrik, va passar pels Campos Elíseos de Bilbao i que ara s’ha assentat a la Sala Tú fins a finals d’Octubre, ens mostra una amanida de conceptes i emocions que posa a prova l’ intel•lecte del públic.
Si creien que la fragmentació s’havia oblidat en el terreny teatral, l’Íñigo Guardamino els farà un petit exercici de reminiscència amb un text que barreja el mur de les lamentacions amb contes d’elefants, romanesos, amor i una llarga llista d’ingredients (alguns encara per identificar)… Encara així, crec que podran reconèixer dos arguments que m’he pres el permís de catalogar com: Els claus de Crist i Una història d’amor peninsular (els demano que es fixin en aquest últim adjectiu quan vagin).
El propi dramaturg s’atreveix a dirigir als quatre actors que donaran vida a les veus creades per ell. Es pot entreveure que en algun moment hi ha personatges però, en general, jo diria que es tracta d’una funció que uneix els pensaments de l’autor repartits en Mon Ceballos, Montse Gabriel, David Aramburu i Laura Maure. És molt satisfactori veure actuar a aquest quartet perquè es percep l’ajuda que es presten en tot moment durant la funció: hi ha escolta i concentració sempre.
Mon Ceballos arrenca amb un monòleg res fàcil. La seva presència es combina amb la força actoral, que presenta des del primer minut. La càrrega escènica de l’obra la comparteix amb la sorprenent ductilitat de Montse Gabriel. El seu treball parteix de la fragilitat i el dolor i, tot i realitzar un monòleg d’esquena, arriba a emocionar fins a l’apuntador. No obstant això, la perspicàcia de l’actriu no es queda enrere i això li ve de perles a l’autor pel seu freqüent to absurd. Els adverteixo que en aquesta obra riuran de les estupideses i crueltats de l’ésser humà i els recordo que l’ésser humà són vostès també.
Des del meu punt de vista, la comicitat està tractada amb poca originalitat. Normalment es busca el riure amb talls secs i no s’empra un altre recurs com la repetició, per exemple. D’altra banda, hi ha nombrosíssims signes dramàtics en l’obra i això aconsegueix que l’espectador estigui totalment atent encara que crec que és complicat que arribi a comprendre-ho tot (dubto que això últim sigui l’objectiu de Guardamino).
Vacaciones en la Inopia és una peça totalment personal que no troba el pudor a criticar religions, enaltir nacionalismes o a tatxar-nos com a putes per la por a l’amor. Jo no me la perdria.
“Porque si queremos seguir siendo limpios
Si queremos tener una ducha diaria no es
Posible que pidamos las cosas porque
El amor se toma no se pide porque si
Se pide no es amor es prostitución y yo
Nosotros estamos cansados de ser putas
Cansados de una puerta que se cierra
En la cara de la indiferencia
Cansados de dormir solos sin hablar
Sin comunicarnos no soy una isla
Soy una península.”
Es pot veure a: Sala Tu
Text: Iñigo Guardamino
Intèrprets: Mon Ceballos, Montse Gabriel, David Aramburu i Laura Maure.
Envía una resposta