Casanova, Phoenix, Rigby i un vaixell mortal

3 de 3 a l'especial 62è Festival San Sebastián

Un altre dia al Festival i continua la ratxa bona de cinema. Hem gaudit d’un Malkovich exercint de Casanova; de “Phoenix”, una ferma candidata a endur-se algun premi; amb “Haemu”, un thriller propi de Sitges que deixa a l’espectador clavat al seient i, finalment, potser la més desigual, “La desaparición de Eleanor Rigby” protagonitzada per Jessica Chastain i James McAvoy

CASANOVA VARIATIONS

“Visca la libertà!”.En la seva aïllada mansió, Giacomo Casanova llança un últim crit i es desploma. Quan la misteriosa i bella escriptora Elisa van der Recke arriba de visita, insufla nova vida a l’ancià.

“Casanova variations” és una pel·lícula que captura el mite del major seductor de tots els temps, Casanova. La seva història és narrada tant a través de la ficció com amb interpretacions teatrals que desvetllen el relat de les seves aventures, passions i, sobretot, la seva por a la mort.

Un film que és una evolució de l’obra de teatre “The Giacomo Variations”, que Malkovich i Sturminger han representat arreu del món, i que recrea els últims anys del famós seductor, que es pregunta sobre el sentit de la seva vida. En “Casanova variations”, el director austríac uneix cinema, teatre i òpera , mostrant la representació d’una obra teatral i operística en l’actualitat i fonent-la amb un relat paral·lel d’època, donant així salts entre present i passat.

“Michael i jo havíem treballat anteriorment en una òpera que vam gaudir molt ia través d’aquesta experiència, vam decidir realitzar un segon projecte junts, originalment només com una obra de teatre”, ha comentat Malkovich en la roda de premsa, acompanyat per un bon nombre de membres del repartiment i el director, Michael Sturminger. “Intentem seguir la història de Casanova en diferents capes”, va explicar Sturminger, assenyalant que la pel·lícula permet una major complexitat que la peça de teatre.

És aquesta complexitat la que converteix “Casanova variations” en una obra complicada per al gran públic. La gran quantitat de capes existents, no només òpera, teatre, la ficció dins de la ficció, sinó també amb el joc de la realitat dins de la ficció focalitzant en John Malkovich i el mite creat per la seva interpretació de Valmont. “Casanova variations” és un pel·lícula intensa, on destaca John Malkovich per sobre de tot.

[Rating:3]

PHOENIX

Christian Petzold , guanyador de l’Ós de Plata al millor director al Festival de Berlín el 2012 amb ‘Barbara’, ha arribat aquest dilluns a la Secció Oficial del Zinemaldia amb la seva nova proposta, ‘Phoenix’, i després dels diversos passis s’ha convertit, per ara, en una de les clares favorites per guanyar la “concha”.

“Phoenix” ens porta la història d’una cantant traïda i enviada a un camp de concentració, que torna amb la cara totalment desfigurada i demana a un eminent cirurgià que la reconstrueixi perquè sigui el més semblant a com era abans -premissa de partida que alguns han trobat difícil de creure-. Recuperada de l’operació comença a buscar el seu marit, un pianista. El retrobament no és el que ella esperava.

“La reconstrucció del ‘jo’ té un paral·lelisme en la reconstrucció d’Alemanya, havia de començar de zero, ha explicat Petzold en la roda de premsa. La protagonista cerca el seu antic jo en tot moment. Físicament no és ella i necessita algun punt d’ancoratge que la retorni al que havia estat, al seu passat, a la persona que era ella… i el marit, tornar a la relació que tenien abans, és la seva manera d’aconseguir-ho. Ella ha de “confrontar-se amb la idea de si el seu amor està destrossat o no, si viu o no.” ha explicat el director del film El creador alemany ha afirmat que aquesta història “té molt a veure amb ser adult, ja que per desgràcia, moltes coses que eren belles en la infància i l’adolescència han perdut la seva màgia”.

“Phoenix” és un film que es cuina a foc lent i sense estridències. Aparentment plàcid però amb un rere fons cruel, la guerra, les traïcions, l’adéu a la persona estimada. El millor un final que a ritme de cançó enfronta als personatges a totes les veritats.

[Rating:3.5]

HAEMU / HAEMOO

El capità d’un pesquer de 69 tones decideix transportar immigrants il·legals per poder conservar el seu vaixell. El seu pla se’n va en orris a succeir un tràgic accident quan porten a trenta immigrants a través d’un mar cobert de boira. Enmig del caos, el membre més jove de la tripulació, Dong-sik, tracta de protegir del embogit capità Kang i els seus homes a una jove immigrant de la qual s’enamora.

Shim Sung-bo és un dels més destacats guionistes coreans, conegut sobretot per la famosa cinta “Memories of Murder” (“Crònica d’un assassí en sèrie”, 2003), el guió va escriure juntament amb el seu director Bong Joon-ho i que els va valer nombrosos guardons, entre ells la Concha de Plata i el Premi Altadis-Nous Directors del Festival de Sant Sebastià, a més del Premi al Millor Guió dels Premis del Cinema Coreà. ”Haemu” suposa el seu debut com a director, amb un guió co-escrit també al costat de Bong Joon-ho.

Com ja va passar amb “Memories of murder”, “Haemu” torna a ser una cinta més pròpia d’un festival de Sitges, que no pas un de San Sebastián. Un film que comença plàcid, que avança a ritme constant fins que arriba un punt que tot es precipita, és film es torna violent i no deixa pausa a l’espectador.

Haemu” és una cinta inspirada en la mort real de mig centenar d’immigrants amuntegats al celler d’un pesquer però que el director no aborda com a tema social: ” Qualsevol pot ser culpable i sentir por “, va aclarir en la roda de premsa, “M’interessava explicar com persones normals es converteixen en delinqüents”.

[Rating:3.5]

THE DISAPPEARANCE OF ELEANOR RIGBY (LA DESAPARICIÓN DE ELEANOR RIGBY)

“La desaparición de Eleanor Rigby” ens porta la història d’Eleanor i Conor, una parella que semblen molt enamorats, fins el dia en que un cop del destí afecta el seu matrimoni. Aquesta parella novaiorquesa ha de tractar de comprendre alhora que suporten el seu duel i intenten ressuscitar el seu amor i recuperar la seva vida.

Protagonitzada per Jessica Chastain i James McAvoy, “La desaparición de Eleanor Rigby” suposa el debut com a director de llargmetratges de Ned Benson i està produïda per la Chastain. La pel·lícula és la culminació d’un treball de nou anys que tracta de narrar l’amor de dues persones que veuen les seves vides esquerdades davant una pèrdua que no poden superar.

Al principi, el projecte eren dues pel·lícules sobre la mateixa història, una amb el punt de vista de Eleonor (Chastain) i l’altra amb la de la seva parella (James McAvoy), que en total tenien una durada de tres hores i va ser estrenada en el festival de Toronto en 2013.

Posteriorment, es va dur a terme una nova versió en la qual conflueixen les perspectives dels dos personatges i que és la que s’ha vist a Cannes i la que s’ha pogut veure a la secció de “Perlas” de San Sebastián -la Chastain ha presentat el film però no s’ha gestionat cap roda de premsa amb ella, cosa que ha estat una pena-.

Potser és culpa d’aquesta simplificació del projecte inicial el que converteix “La desaparición de Eleanor Rigby”, en un vull i no puc. Moltes coses del que senten, del que han viscut com a parella i de les seves reaccions respecte al fet que trenca el seu matrimoni queden a la nebulosa. Els personatges no queden prou explicats i s’entén si tenies pensat fer-ho en en tres hores i han final ho has de simplicar i mesclar en un de dues hores. Potser per això el film deixa una mica fred. Deixa entreveure tot el dolor de la parella però l’espectador ha de fer un acte de fe, per no parlar d’un final que s’entén però desconcerta una mica.