Desde Berlín. Tributo a Lou Reed
8Valoració

El Romea estrena temporada amb un homenatge a Lou Reed. “Desde Berlín” és una aproximació al costat fosc de la vida i sobretot de les relacions de parella. Teniu temps fins el 19 d’octubre per deixar-vos sorprendre.

Berlín va ser el tercer disc d’estudi de Lou Reed, publicat el 1973. El disc, que seguia a un magnífic i trasbalsador Transformer, es presentà com un treball molt més íntim, introspectiu i personal de l’artista, que ens presentava la relació entre Caroline i Jim, una peculiar parella que es coneixia i vivia la seva història, com no, a Berlín.

Amb textos de Juan Villoro, Juan Cavestany i Pau Miró, i amb i direcció d’Andrés Lima, Desde Berlín pretén ser una adaptació del vinil a l’escena, alhora que un homenatge a Lou Reed, que ens va deixar el 27 d’octubre de 2013.

Pablo Derqui i Nathalie Poza són Jim i Caroline, la parella protagonista de la història que ens cantava Lou Reed, drogaddictes, perdedors, foscos i intensos. A escena s’interpreta gairebé la totalitat del disc (amb afegits meravellosos com el Perfect Day a càrrec d’Antony Hegarty).

Derqui i Poza toquen instruments a escena (guitarra i piano) alhora que canten i l’adaptació musical ve a càrrec de Jaume Manresa, teclista dels desapareguts Antònia Font. Però Desde Berlín és més que un musical. És una adaptació poètica i arriscada d’un dels discos més foscos (i maleïts, a la seva època) de Lou Reed. A escena se’ns presenta acompanyada de projeccions audiovisuals suggerents i molt encertades que ens guien al llarg de la història de decadència i malsons dels protagonistes.

L’escenari és simple. Una habitació amb un llit de matrimoni al mig, on viurem el naixement, evolució i decadència d’una relació de parella altament autodestructiva. La música ens acompanya i ens explica el què passa, i les projeccions ens suggereixen i ens donen una mica de poesia visual a manera d’aire per poder resistir l’asfixia dels conflictes de Caroline i Jim.

Desde Berlín. Homenaje a Lou Reed

El passeig pel costat fosc de la vida que representa l’espectacle es recolza, a més d’òbviament en la música (i essent música de Lou Reed, ja tenim molt guanyat) en les actuacions dels protagonistes. Pablo Derqui i Nathalie Poza aconsegueixen amb solvència i autoritat endinsar-nos dins d’un món de drogues, sexe, maltractament, prostitució i tristesa amb una energia envejable. En poc més de 10 minuts d’espectacle ja ens trobem en la decadència de la seva relació, i tot i que el tema és trillat i ja l’hem vist mil vegades tractat, especialment al cinema i especialment fent referència als anys 70 i 80 (els anys de les drogues que tantes vides van arruïnar), la relació autodestructiva i malsana de Carolina i Jim ens atrapa i ens arrossega amb ells, ens arriba a les entranyes.

L´única pega de l’obra és que sembla a punt d’acabar mil vegades. Potser perquè sembla impossible que la relació pugui degenerar més, hi ha moments en que que si s’hagués acabat la representació abans del veritable final, hagués estat plausible, hagués estat un bon final. Però sempre hi havia un punt més, una mica més d’asfixia i d’agonia.

Sort que la música seguia present, com una mena de crit catàrtic per poder seguir una mica més endevant. Berlín és efectivament un disc trist i depriment, pero Desde Berlín aconsegueix d’alguna manera tenir una mena de poesia musical que ens el fa molt més amable.


Es pot veure a: Teatre Romea
Text: Juan Villoro, Juan Cavestany i Pau Miró
Intèrprets: Nathalie Poza i Pablo Derqui.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies