Benvinguts de nou a Donostia – La Finestra Digital

1 de 3 a l'especial 62è Festival San Sebastián

Començar un Festival amb dos pel·lícules força gaudibles és tot un esdeveniment: “La isla mínima”, un “True detective” a l’espanyola força decent i un nou Ozón irònic i enginyós “Une nouvelle amie”. La tarda ens ha desequilibrat el dia, què punyeta li va passar al Jurat de Berlín per donar-li l’Ós d’Or a “Black Coal, Thin Ice”

LA ISLA MÍNIMA

Comencem les nostres cròniques de la 62a edició del Festival de Donostia amb una pel·lícula espanyola “La isla mínima”. Si ens seguiu habitualment sabeu que no som fans del cinema espanyol i per tant té mèrit dir que aquesta pel·lícula dirigida pel sevillà Alberto Rodríguez i protagonitzada per Raúl Arévalo, Javier Gutiérrez, Antonio de la Torre i Nerea Barros entre altres està força bé. Un thriller ben adaptat a l’entorn i a l’època en què se situa – els 80 amb una democràcia acabada d’estrenar i amb els tics de la dictadura encara viu- la trama sense estridències, tècnicament ben rodada, un guió ajustat i unes interpretacions correctes.

Anem a pams. “La isla mínima “ ens trasllada a un remot poble de les marismes del Guadalquivir, on dues adolescents han desaparegut. Des de Madrid envien a dos detectius de mètodes molt diferents que no travessen el seu millor moment en el cos. Una vaga amenaça la collita de l’arròs i dificulta la investigació dels policies, que reben pressions per solucionar el cas com més aviat millor. No obstant això, la investigació posa en evidència que han desaparegut altres joves i que existeix una altra font de riquesa: el tràfic de drogues.

Curiosament “La isla mínima” podria ser acusada de ser una còpia de “True detective” si no fos perquè ha estat rodada molt abans que es poses de moda la sèrie “Els porto avantatge: la pel · lícula la vam rodar a l’octubre i la sèrie es va estrenar el febrer de l’any següent. Així que és impossible que copiéssim res! “. L’ambient inhòspit de les marismes, la societat en conflicte, els personatges en crisis personals -fins i tot, el físic de Raúl Arévalo té algun tret comú amb Mcconaughey- i un cas cruel per resoldre són alguns dels trets comuns entre la sèrie nord-americana .

[Rating: 3.5]

UNE NOUVELLE AMIE / THE NEW GIRLFRIEND

Ozon s’ha convertit en un dels habituals del Festival de San Sebastián i la veritat és que estem encantats. El director francès és un valor segur a l’hora de seure en una sala de cinema i passar una bona estona. Va ser el cas de “Dans le maison”, o l’any passat amb “Jeune et Jolie” i aquest any ha arribat el torn de “Una nouvelle amie”.

‘Une nouvelle amie’, és un drama amb tocs de comèdia interpretat per Romain Duris, Anaïs Demoustier, Raphaël Personnaz, que mostra la història de dues amigues, Laura, i Claire. Dues dones que es casen i una d’elles emmalalteix greument al poc temps de tenir un nadó. Abans de morir, Laura demana a la seva amiga que tingui cura del nadó i del seu marit. Decidida a complir amb la seva promesa, Claire visita la família de la seva amiga i es topa amb una gran sorpresa.

Ozon continua amb la seva tònica de parlar de relacions especials amb un toc gamberro, irònic, enginyós que sorprèn al públic. No us explicaré massa però “Une nouvelle amie” parla de la recerca de la identitat que ens fa sentir més còmodes amb nosaltres mateixos i com adaptar-ne la pròpia comoditat als desitjos dels altres de la mà d’un Romain Duris al que veureu com mai l’heu vist.

[Rating:3.5]

BAI RI YAN HUO / BLACK COAL, THIN ICE

El matí ha anat molt bé. De fet hem pensat: “això no pot durar massa” i ha arribat la tarda i la primera sessió de “Perles” d’altres festival. Ai, les perles que no ho són i acaben sent falses. Avui tocava “Black Coal, Thin Ice”, un film que va guanyar l’Ós d’Or i l’Ós de Plata al Millor Actor (Liao Fan) a Berlín 2014 – i us juro que no entenc perquè… per què???-.

A “Black Coal, Thin Ice”, un treballador d’una mina de carbó és assassinat i el seu cos mutilat apareix dispersat per quilòmetres. La investigació segueix la pista de diversos sospitosos, però en l’intent de capturar moren dos oficials i un altre, de nom Zhang Zili, resulta ferit. És obligat a retirar-se del cas i ho assignen com a guàrdia de seguretat en una fàbrica. Cinc anys després tornen a succeir-se els assassinats i Zhang Zili s’adona que totes les víctimes estan relacionades amb una dona de la qual s’enamora.

Que em perdonin a Berlin – o no-, però el film dirigit per Yinan Diao frega en certs moments el ridícul, la pel·lícula xinesa de sèrie B. Hi ha circumstàncies, reaccions i fets que no s’entenen, no són creïbles i acaben semblant de broma -per no parlar del final. El misteri dels assassinats no existeix, no crea tensió, ni interès…en fi, que no entenc els premis de Berlín. Una vergonya que aquest film li prengués l’Ós d’or a “Boyhood”.