“V”- Maroon 5
5Valoració

El darrer disc dels Maroon 5 “Overexposed” (2012) ja pregonava, potser amb ironia, el que sempre m’ha semblat aquest grup. Una banda que no ha tingut mai temps de digerir el seu èxit, llençats fulgurantment a l’estrellat des del seu inici amb “Songs about Jane” (2002), amb el carisma i la particular veu del seu líder, Adam Levine, conduits a un excés de llums i focus, de sobre explotació de les seves cançons, copsant revistes de música, del cor o de moda, sempre de gira, sempre sent noticia, sempre intentant mantenir-se al capdamunt. I tot i que quan es parla de Maroon 5 segueixen venint a la ment com a més populars, moltes de les cançons d’aquell primer disc, no es pot negar que en els últims temps han sabut rubricar amb molt èxit aquesta perpetuació amb hits com “One more night” o “Moves like Jagger”.

maroon5

Ara ens acaba d’arribar el seu cinquè llançament “V”, un disc que aposta totalment pels ritmes disco, melodies ballables sense massa complicacions, amb bases simplones i lletres iteratives en les que l’únic que sembla importar és fer moure esquelets. I un disc que torna a demostrar que els Maroon 5 són més un grup de hits, d’èxits més o menys fugaços, que d’àlbums musicalment complexes. Així han tornat a unir forces amb productors de hits tant fulgurants com condemnats a no perdurar en les memòries com Ammar Malik, Benny Blanco o Ryan Tedder. I de les seves habilitats unides als falsets de Levine, n’ha sortit un conjunt totalment radio friendly que ja ha assaltat les llistes fins al capdamunt amb talls com l’obertura “Maps”, un enganxós single fet amb radio/disco-fórmula de manual. Amb petites variacions, la resta de temes van seguint la mateixa premissa. Pujant una mica el to electrònic a “It was always you”, els nivells de sucre a “Unkiss me” i “My heart is open” (amb Gwen Stefani), l’agressivitat verbal a “Animals” i “In your pocket”, els ritmes funky a “Feelings” o el més pur estil Katy Perry a “Sugar”, quasi totes dedicades a les relacions amoroses més o menys exitoses. Res nou doncs, però sembla que suficient per seguir presents a les llistes camí del següent èxit.

Fa unes setmanes podíem veure Levine al cinema en la magnífica “Begin Again”, interpretant un personatge que tot i que amb cert afany paròdic, acaba retratant bastant fidelment la realitat del líder de Maroon 5. Un músic arrossegat per la realitat de la industria o un que la perpetua amb la seva manera de fer? Aquí la resposta és un peix que es mossega la cua, tot i que ningú pugui negar a Levine l’habilitat per seguir nedant a gust en aquest mar musical.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies