Tothom diu que està bé
7Valoració

El Teatre Gaudí va estrenar a principis d’aquest setembre ‘Tothom diu que esta bé’. Comèdia romàntica del segle XXI. Sexe, amistat, dubtes sobre un mateix, els personatges femenins versus els masculins i amor, són els temes que flueixen durant aquest divertit muntatge teatral. Una festa de Cap d’Any on tothom hi està invitat. Fins el 28 de setembre al TGB.

Són una companyia acabada de néixer formada per 3 actors catalans i dues actrius catalanes. ‘La Pepo Teatre’ porten el seu primer projecte teatral ‘Tothom diu que està bé’ a un dels escenaris barcelonins. Aquest grup de joves actors aposten fortament per la comèdia i les noves creacions teatrals.

L’autor, dramaturg i actor Dani Amor presenta aquesta història sota la direcció de Daniel J. Meyer. Una obra plena de vida on cinc amics conviuen amb el seu fer diari. En Xavi –Dani Amor– arriba a Barcelona per compartir pis amb en Pep –Rafa Delacroix– i en Lluís –Artur Busquets. Just abans d’arribar a la seva destinació, topa amb l’Helena –Noemí Costa– en una estació d’autobusos. Ella espera que arribi la seva amiga Cristina –Aïda Gómez. En Xavi procura intercanviar paraules amb l’Helena però la conversa no dóna per més. O almenys l’Helena no mostra l’interés suficient com perquè segueixin parlant. Es separen, els seu camins, i una nit de Cap d’Any en Xavi convida la Cristina al pis. Ella apareix acompanyada de l’Helena. I a partir d’aquí comença la festa grossa.

Hi ha una coreografia de música, llums i diversió que dinamitza i remou l’espai magistralment. L’escenografia també forma part del rebombori dinamitzador. Està composada tota de palets i és justa. Just la que necessiten: ni més ni menys. Es juga quan cal jugar-la i alhora permet la creació de més d’un espai alhora, ja que no ocupa vulgarment l’escenari del Teatre Gaudí.

Tothom diu que està bé Teatre Gaudí

Energèticament la música és molt potent i així, hi ha moments que als actors se’ls hi escapa el volum que ha determinat la música. I decau la comèdia. Tot i això, es veu àmpliament recompensat per la resta de la funció, que es mou amb un ritme frenèticament divertit.

El fet que hi hagin tres nois compartint un pis remet bastant directament a les sitcoms americanes del moment (Big Bang Theory, per exemple). Però no són estereotips. Tot i estar al límit de ser-ho. Igualment les noies ‘estudiants de psicologia UB’. Doncs es salven molt just de caure en la parodia o bé d’estereotipar aquests ‘models’ universitaris. Tenen una espontaneïtat molt ben aconseguida. Simplement fa la sensació que estàs veient un tros de la vida de joves universitaris a Barcelona d’entre 20 i 30 anys.

És altament recomanable i, tot i que es pot pensar que està única i exclusivament enfocada a joves, qualsevol edat pot viure-ho des del seu punt de vista personal, ja sigui que el remet al present, passat o futur.


Es pot veure a: Teatre Gaudí
Text: Dani Amor
Intèrprets: Dani Amor, Artur Busquets, Noemí Costa, Rafa Delacroix i Aïda Gómez.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies