Largo viaje del día hacia la noche
8Valoració

[Text en castellà]

“És un dia d’agost de 1912 a casa de James Tyrone, cèlebre actor de teatre, rodejat de la seva esposa i els seus dos fills. El que comença com una plàcida jornada d’estiu a la casa a la vora del mar anirà convertint-se poc a poc en un combat descarnat, a mida que vagi avançant la jornada i dimonis familiars surtin a la llum. Una lluita entre quatre éssers humans fascinants, condemnats a viure junts tractant de revifar les restes de l’amor passat mentre cau la nit”

Juan José Alfonso dirigeix la darrera obra escrita pel dramaturg nord-americà Eugene O’Neill, Premi Nobel de Literatura i quatre cops Premi Pullitxer, entre d’altres. És una obra autobiogràfica que no fou publicada ni representada fins després de la seva mort per petició expressa de l’autor.

Ens enfronta a una dramàtica jornada en la que conflueixen dos conflictes, més o ments explícits a la història dels Tyrone, que al llarg dels anys ha anat desestructurant a la família. Hi ha un halo d’incertesa angoixosa, veritats per a tots sabudes però que no es volen reconèixer doncs farien el present intolerable i el futur desolador. Però aquest present està allà, com el sord soroll de la sirena del far que sempre s’escolta els dies de boira. I és un d’aquells dies.

És una història extrema però universal, en una cosa tan important per a l’ésser humà com és la família, que ens condiciona, per a bé i per a mal, i mou emocions viscerals. O’Neill relata de forma brillant aquestes ambivalències afectives fent que els personatges passin de l’odi al rancúnia, a la culpa, a l’amor i al penediment, mantenint a l’espectador amb l’ai al cor.

Largo viaje del dia hacia la noche

Vicky Peña (Mary Tyrone), Mario GAs (James Tyrone), Alberto Iglesias (Jamie Tyrone i Juan Díaz (Edmund Tyrone) interpreten a aquesta conflictiva familia sota la mirada externa i sorpresa de Mamen Camacho (Cathleen Criada). La interpretació de tots és fantàstica, destacant, sota el meu punt de vista, la que fa Vicky Peña. El paper de Mary és intens, amb molts matisos i registres que van complicant-se a mesura que es desenvolupa la història. Impactant a l’escena final!

L’espai escènic està molt ben resolt per Elisa Sanz. És senzill i funcional, no distreu a l’espectador de la complexitat del text i permet sentir la boira a través d’un fantàstic tul amb l’ajuda de les projeccions d’Eduardo Moreno i la il·luminació de Gómez-Cornejo.

És una obra difícil, dura, que no deixarà a ningú indiferent i que sens dubte mereix la pena veure.


Es pot veure a: Teatro Marquina
Text: Eugene O´Neill
Intèrprets: Vicky Peña, Mario Gas, Alberto Iglesias y Juan Diaz.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies