"10 veces 7" de Maruja Torres
9Valoració

“En peu a l’altre costat del carrer, de cara al que, en el meu record, sempre perdurarà com l’edifici del diari El País, qualsevol que sigui el rètol que li posin els nous propietaris. En peu -i ho recalco: encara en peu, mentre espero el taxi que m’allunyarà d’aquí per sempre. Aquí, ara, llavors, un pensament idiota creua el meu front.”

Així comença “Diez Veces Siete” de María Dolores Torres Manzanera (Barcelona, 1943), àlies Maruja Torres. I per què àlies? Perquè és realment el seu nom de guerra. Aquesta dona extraordinària i valenta va començar la seva carrera periodística a l’edat de 19 anys. Entre altres, va ser corresponsal de guerra a Panamà, Israel i Líban, on, en aquest últim, va establir la seva residència en Beirut.

En aquest llibre, l’antiga redactora de columnes d’opinió de El País guanyadora dels premis Planeta i Nadal, ens narra la seva biografia.Una interessant retrospectiva envaïda de flash-backs  que ajuden al lector a recrear-la. Tot comença al maig del 2013, el dia que va ser acomiadada. A partir d’aquest moment assistim a una visió desenfada i directa, tant de la seva vida personal com de la nostra història i actualitat.

Una infància marcada pel context de la immigració en una Barcelona de mitjans segle passat, i per una base familiar –a manca d’una paraula millor- peculiar. Això sí, descrit amb un punt de vista, de vegades satíric de vegades nostàlgic, que fa de pantalla a la ràbia i el dolor, deixant en el lector una imatge nítida de la societat i costums de l’època. Amb aquest estil irònic, que caracteritza a Maruja Torres, avancem per molts dels esdeveniments històrics que ocorregueren a Espanya. Poc a poc es desgrana la futura personalitat d’una dona que decidirà instal·lar-se a Beirut sola. Però en aquest llibre no només es pot gaudir d’una biografia novel·lada, també de la mordaç crítica, que fa la seva protagonista, al periodisme i als mitjans de comunicació en general. Una crítica -des del meu punt de vista, ben merescuda- exposada amb coherència i de forma clara.

El millor de la novel·la -per a mi- no és l’estil directe i senzill que t’atrapa en una lectura absorbent, ni el subliminal missatge als lectors de “tornar a les armes” i lluitar pels valors que tant han costar instaurar, sinó la manera amb què fa córrer les tisores retallant les siluetes de moltes personalitats influents, començant pel seu cap Juan Luis Cebrián. Una caricatura de la hipocresia social, esbossada per etzibar consciències.

En veritat, no havia llegit res de Maruja Torres, no sóc ni he sigut mai de El País. La lectura de Diez veces siete ha representat un entrellucament; no a un món nou: el d’una Barcelona pobra i d’immigrants “charnegos” –el conec a la perfecció-, ni el d’un panorama sociopolític corrupte –ho veiem tots el dies-, sinó al descobriment d’una escriptora independent i compromesa amb els seus valors i el d’una dona forta amb una visió àmplia del món, capaç amb setanta anys de tornar a reinventar-se.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page


Editorial: Planeta
ISBN: 978-84-08-12632-4
Pàgines: 256
Preu: 19,90 €

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR