"Pandora" de Henry James
9.5Valoració

L’editorial Impedimenta ens ofereix l’oportunitat de gaudir de la magnífica i inesperadament “solar” nouvelle d’Henry James Pandora, en l’excel·lent traducció de Lale González-Cotta. Una petita meravella que no s’haurien de perdre.

Com bé afirma el gran crític literari Edmund Wilson, un dels grans temes de l’obra d’Henry James va ser el retrat de “la solterassa frustrada anglosaxona”; exemplificat –sobretot en novel·les canòniques com Daisy Miller o Les bostonianes i fins i tot, de forma més subtil, en altres peces mestres com Una altra volta de rosca– en un grapat de dones sovint “confoses” respecte als seus sentiments, una miqueta neuròtiques, enamoradisses o simplement massa frívoles, inhibides o més aviat passives, marcades indefectiblement per segles de dominació masculina. Per això pot resultar a priori sorprenent que, en aquesta bella nouvelle amb la qual ens obsequia la sempre exquisita editorial Impedimenta, James ens ofereixi, gairebé diria que per primera vegada de forma tan clara i directa, el testimoniatge del naixement d’una “nova dona”, un producte genuïnament made in America: “la noia feta a si mateixa”, “la fruita més recent i fresca“ –com es defineix en el llibre– de la societat nord-americana, capaç de captivar als grans salons novaiorquesos amb una suggestiva mescla de controlada “ingenuïtat” i deliciosa rebel·lia; l’antecedent més estilitzat i high class de la imminent flapper girl de ciutat, que el cinema s’encarregaria de testimoniar. En comparació a la “nova” Pandora, el jove comte alemany Otto Vogelstein se’ns apareix en canvi com una figura d’un món a punt de periclitar: adust i una miqueta vanitós, engolat i i massa autosatisfet del seus aires europeu, preocupantment mancat d’imaginació i sentit de l’humor, atiborrat d’opinions en aparença ben consolidades, “transmeses ja prefigurades a través d’un extens llinatge que coneixia bé el paper que estava cridat a exercir”. En amb prou feines dues delicioses set pieces –situades en unes duanes concebudes com un autèntic “no lloc”, repletes de mediocres funcionaris ensumant les pertinences dels viatgers; i també en una festa de societat que ens recorda l’esplendor de pel·lícules tan jamesianas com Madame de… de Max Ophuls–, James aconsegueix reflectir les transformacions finiseculars del paper de la dona en la societat que ja es començaven a prefigurar.

Però –com insisteix Wilson en un altre passatge del seu imprescindible assaig L’ambigüitat d’Henry James– l’autor de Pandora “és un reporter, no un profeta”, un cronista que ens descriu amb una prosa prodigiosa el món “tal com passa davant els seus ulls”; un miniaturista que aconsegueix el miracle d’encapsular la vida en cadascuna de les seves obres. Ho fa a més amb gran penetració psicològica, gens mancada de subtils al·lusions polítiques; però sobretot amb un deliciós humor que, en aquests temps d’aldarulls, hauria de recordar-nos que l’inesperat gir literari que aconsegueix provocar-nos el somriure és sovint una qüestió de pura sensibilitat. Com bé assenyala la traductora Lale González-Cotta –responsable d’abocar al castellà una altra bella nouvelle que no s’haurien de perdre, La solterona d’Edith Wharton, també per a Impedimenta– en la magnífica introducció a aquest llibre, hi són aquí tots els signes d’identitat de l’estil de James: les interrupcions del discurs i les digressions (i també les cites metaliteràries en les quals, tímidament, apareix Daisy Miller i fins i tot l’autor), encara que en aquesta ocasió ens trobem amb “un estil més fresc i directe”, com si el mateix James s’hagués deixat contagiar per l’entusiasme renovador de Pandora Day.

Sens dubte en Otto i Pandora hi ha –com no– molt de la personalitat de James. La tensió entre la sofisticació (o, per què no, la supèrbia) de la vella Europa i la frescor (de vegades una miqueta naïve) del Nou Món, és al cap i a la fi un altre dels temes fonamentals de la seva obra. James es va obstinar a ser el més europeu dels nord-americans, però, com Pandora, no va dubtar a odiar tot “allò mediocre” per instaurat en els costums que estigués. En una mica més de cent pàgines, l’autor de Daisy Miller va aconseguir alguna cosa a l’abast de molt pocs: narrar una història sinuosa –com totes les seves–, suggeridora i gairebé impressionista, amb un delicat traç darrere del qual ressona un nou món que ja estava per arribar.


Editorial: Impedimenta
ISBN: 978-84-15979-29-6
Pàgines: 128
Preu: 16,95€

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies