"Un estiu a l'Empordà" de Màrius Carol
8Valoració

“La primera cosa que m va sorprendre de Londres va ser que ningú era capaç de predir el temps que faria al cap d’una hora…”. Així comença Un estiu a l’Empordà, que ben aviat s’allunya de la capital anglesa i del seu temps imprevisible per situar-se a la comarca catalana que dóna títol a la novel·la, escrita pel reconegut periodista i escriptor Màrius Carol. Si bé no aconsegueix deixar enrere alguns clixés com pot semblar-ho parlar del temps anglosaxó.

El protagonista, en Marc, és un experimentat periodista que ronda la cinquantena que ens explica la història en primera persona. Sibarita, urbanita i solter, ha fet de corresponsal en diverses ciutats europees i es veu obligat a tornar a la redacció de Barcelona per ocupar un alt càrrec. Malgrat tot, es confessa eternament enamorat de l’Empordà, la terra que l’ha vist créixer i on viurà un estiu molt especial. Tot i els punts de divergència, podríem definir-lo com un alter ego de Màrius Carol: tots dos són uns apassionats d’explicar històries, periodistes preocupats pel futur de la professió, mitòmans i amants de la gastronomia, la literatura, l’art i el paisatge empordanesos.

Després de L’home dels pijames de seda (referint-se a Truman Capote), ambientada a Palamós, Carol retorna a l’Empordà amb la mort d’un oncle que deixa en herència una masia envoltada de vinyes al protagonista. En Marc aprofitarà l’estiu per posar ordre al mas i a la seva vida, ja que malgrat ser un home amb empenta i els ideals clars, es troba submergit en un mar de dubtes.

Enmig de tot aquest batibull, apareixerà una postal dirigida al seu oncle i signada per l’actriu que encarnava a Sissí l’emperadriu, Romy Schneider, que tindrà entretingut al periodista. Així com ho faran les altres dues dones que creuen els seus camins amb el protagonista al llarg de la història: una Kate Moss i una Kate Winslet, exemples dels molts referents que introdueix l’autor al llarg de l’obra.

Al final, l’argument acaba sent un pretext per explicar les moltes altres coses de què parla el llibre: una mena d’enciclopedia novel•lada sobre curiositats del panorama català (i anglès) de tots els temps. Carol ens introdueix a l’univers de Dalí, fa un homenatge als grans escriptors Josep Pla i Joan Maragall que en el seu temps ja parlaven del “paisatge on tots els paisatges queden resumits en un de sol” (ni més ni menys que el paisatge empordanès), i aconsegueix parlar de bloggers, periodisme, vins i cinema clàssic en una mateixa pàgina sense que resulti estrany.

Un estiu a l’Empordà és una novel•la molt descriptiva que redescobreix aquesta zona fins i tot als àvids lectors que ja la coneixen. Es tracta d’un llibre 100% mediterrani, que mescla gastronomia (convertint senzilles i avorrides receptes en literatura), cultura, coneixement, reflexions personals i una trama passatgera. És un relat capicua, que comença amb la mateixa frase amb la que acaba però que no et deixa indiferent. En ocasions conmou, en d’altres pot arribar a avorrir amb anècdotes una mica forçades i en la majoria enganxa. Tot i la gran quantitat de dades (fruit de l’experiència i la notable tasca d’investigació que s’hi endevinen), però, Un estiu a l’Empordà no resulta en cap moment una lectura feixuga i és ideal per fullejar amb el mar de fons.

Potser cal criticar-li els títols dels capítols, sovint evidents i a vegades massa explícits, tot i que la trama no presenti cap gir sobtat. Sigui com sigui, és sense subte una lectura recomanable. I és que Màrius Carol, malgrat no perdre l’esperança en la seva professió, torna a donar una oportunitat a l’escriptura literària de la qual se’n surt amb molt bona nota.


Editorial: Columna
ISBN: 978-84-664-1874-4
Pàgines: 240
Preu: 19,95 €

Màrius Carol (Barcelona, 1953) ha estat durant molts anys el director de comunicació del Grup Godó des de la 17a planta de l’Avinguda Diagonal 447, tot i que al llarg de la seva trajectoria periodística ha treballat a El Noticiero Universal, El Correu Català, El periódico i El país. Actualment és director de La Vanguardia però segueix escrivint cròniques setmanals i és tertulià en diversos mitjans de comunicació. També com a periodista, destaca la seva tasca com a cronista de la Casa Reial. Com a novel•lista i escriptor també compta amb un reconegut prestigi. Ha estat guardonat en diverses ocasions (premi Ramon Llull 2002 i Prudenci Bertrana 2009) i algunes de les seves novel•les més conegudes són Les seduccions de Júlia i L’home dels pijames de seda.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies