Per sobre de totes les coses – La Finestra Digital

Cadascú té els motius que té per anar al teatre. Jo tinc els meus i no sempre són els mateixos. A vegades m’hi empenyen els intèrprets, d’altres la companyia, el text o bé el director. I precisament aquest darrer aspecte és el que em va cridar l’atenció de l’obra titulada “Per sobre de totes les coses”. Daniel Anglès, dirigint un musical de petit format? La ment va desempolsar a l’instant el record d’aquell “Tu, jo, ell, Webber i Schönberg” amb què la companyia que Anglès integrava –El musical més petit– es va donar a conèixer, va situar el Versus Teatre a l’agenda escènica del moment i, a mi, em va despertar un interès irrefrenable per les produccions del West End londinenc i Broadway.

Però a banda de la direcció de Daniel Anglès –nom que va lligat a “Els Miserables”, “Hair”, “Rent” o “El somni de Mozart”, entre d’altres–, qui dóna la cara a “Per sobre de totes les coses” és un grup de joves intèrprets anomenats Madam Teatre. De nou, el paral•lelisme: joventut i primers passos a l’escenari, sinònim d’il•lusió i entusiasme. Calia anar-hi.

Un cop dins del teatre Gaudí, bancals de seients de poques fileres a tres bandes, una escenografia gairebé inexistent amb un entarimat en forma de creu, boira i encens. No en va, la creu i l’encens ens evoquen l’internat catòlic on es desenvolupa el musical, un univers tancat i obscur que sembla incapaç de veure-hi més enllà, de deixar entrar aire fresc o d’entendre l’amor que es professen dos nois del mateix sexe.

L’amor prohibit –o més aviat l’amor que alguns voldrien prohibir– torna a situar-se sota els focus. Ha inspirat tragèdies gregues, òperes, clàssics de la literatura universal i les arts escèniques. Els vincles consanguinis, les diferències racials, culturals o socials, o fins i tot l’enemistat atàvica entre famílies han estat motius suficients per mantenir els amants separats o confinats a les ombres. Però la por amb totes les seves arestes és el veritable motiu que frena els protagonistes a viure plenament el que senten. La por de la mirada aliena però també la por a mirar-se un mateix i reconèixer el propi jo amb la seva llum i la seva ombra.

Madam Teatre ens parla de tot això sense embuts, amb absoluta naturalitat i de ben a prop, fent-nos còmplices de l’amor secret entre Jason (Jan Forrellat) i Peter (Marc Flynn), enmig d’escenes íntimes i emocions despullades d’artificis. La resta de personatges, cada cop menys continguts, expressen un a un tot allò que se’ls remou per dintre: la frustració de la mare (Ester Bartomeu), la gelosia del company de classe (Marc Gómez), l’angoixa, el dolor o la solitud, però també l’empatia i l’entusiasme, el que infon Lucy Lummis, en el paper de Germana Chantelle, amb una energia que convida a aixecar-te i picar de mans.

Aquest “striptease emocional” amb tocs d’humor i tragèdia dóna sentit al títol original de l’obra “Bare: a pop opera”, amb text de John Hartmere i música de Damon Intrabartolo. Però “Per sobre de totes les coses” reflecteix l’esperit reivindicatiu, inconformista, de estar disposat a tirar endavant, passi el que passi, fins a les últimes conseqüències. És, en definitiva, un musical honest que des d’un primer moment deixa clar què vol explicar, potser massa evident i previsible, amb un ritme que avança sense pressa cap a una segona part molt més trepidant i harmònica pel que fa a partitura, interpretació i narració.