Barbacoa de amigos
6Valoració

Una comèdia coral i fresca d’estiu on la diversió no ens deixarà indiferents.

Antonine Chevalier (Lambert Wilson) fa cinquanta anys i pateix un infart que el canviarà. Però potser no en el sentit que tothom espera. A partir d’ara haurà d’anar més en compte amb les coses. Antoine s’ha passat l’existència amb l’atenció posada en tot: en la seva família, en la seva salut, en allò que menjava, en els seus amics… Ara que ha d’adquirir nous hàbits el seu desig de canviar la vida comença a fer-se, cada dia, més fort.

Amb aquesta línia argumental, Eric Lavaine, director del film, presenta una comèdia adulta i coral. La quotidianitat li serveix de marc ideal per a mostrar-nos tot un món de dubtes i contradiccions humanes. A poc a poc anem construint una vida amb la que interactuem amb distància. L’avís de mort et torna a col·locar sobre el terreny de joc. Les preguntes més essencials tornen a brollar. I és llavors que observem allò que hem perdut i allò en el que ens hem equivocat… i ens creiem amb possessió d’una veritat vital absoluta. I el nostre entorn ens observa entre la incredulitat i la sorpresa.

Barbacoa de amigos

Escrita per Héctor Cabello Reyes i el propi director, el film va teixint una reflexió sobre la amistat i el pas dels anys. De com construïm les relacions i de com queden. Un crit a la tolerància i al respecte. En un món on ningú és perfecte i on, finalment, triomfa un amor, no sé si universal o no. En tot cas, jutjar el que fa l’altre no sembla ser una bona tàctica. A través de l’amistat observem qui tenim al davant però, sobretot, ens dóna pistes de qui som nosaltres. Una navegació interessant per les contradiccions quotidianes de l’home modern. De com estimem i de com ens agradaria ser estimats. De com donem via lliure als nostres desitjos i de com entomem els de les nostres parelles. En definitiva, un bon mirall per fer autocrítica. Per posar en interrogant allò que creiem ser i que posa en joc la nostra manera d’actuar.

Sota els paràmetres de l’amistat amaguem molts secrets. Cobrim, perdonem i acceptem l’altre tal com és… però quan aquests axiomes són discutits quelcom entra en crisi. Es qüestionen actituds, persones i demés com a fruit de projeccions personals. Aquella que ens descobreix davant del món amb totes les nostres misèries. En tot allò que hem deixat de fer i que ja no farem. Fresca i sense pretensions, aquesta comèdia fa camí per la via de l’acceptació. La vida, al final, pot ser més senzilla del que ens imaginem.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies