El amanecer del planeta de los simios
9.5Valoració

“El origen del planeta de los simios” va aconseguir reiniciar aquell clàssic de la ciència ficció que és “El planeta de los simios” amb bona nota per part de crítica i públic. Ara, arriba la segona part, “El amanecer del planeta de los simios” i no només es menja el clàssic, també la seva predecessora.

A la pel·lícula “El amanecer del planeta de los simios (Dawn of the planet of the apes)”, una creixent nació de simis genèticament evolucionats, sota el comandament de César, es veu amenaçada per un grup d’éssers humans, que ha sobreviscut al devastador virus alliberat deu anys enrere. Humans i simis aconsegueixen una fràgil pau poc duradora, l’amenaça d’una guerra entre els dos bàndols hi plana de manera constant i podria decidir quina serà l’espècie dominant de la Terra.

Hi ha tòpics que estan per desmuntar-se. Tòpics com que els clàssics no s’han de tocar perquè per alguna cosa són clàssics i han deixat marca en la història del cinema i el resultat mai no supera l’orginal o que les segones parts mai són bones. “El amanecer del planeta de los simios” no només complementa el clàssic sinó que se li puja a les espatlles i, segons sembla, l’acabarà fent petit. Per acabar d’arrodonir supera a la seva predecessora, creixent en tots els aspectes, donant un producte corprenedor i d’una gran qualitat, una cosa que probablement només “El imperio contraataca” ha aconseguit. Matt Reeves ha aconseguit carregar-se els dos tòpics, així d’una tacada.

El amanecer del planeta de los simios

No cal que us digui, després d’aquesta prèvia, que m’ha encantat la pel·lícula, però sí, ho ha fet. És un film que conjuga l’acció, una bona història ben interpretada, el blockbuster estiuenc i els efectes especials amb la reflexió més profunda sobre la humanitat, la família, la supervivència, l’ambició o la desconfiança utilitzant aquesta nova espècie de simis que són més humans que els humans tant en els aspectes negatius com en els positius.

El bon guió –Rick JaffaAmanda Silver, autors de l’anterior entrega en són els culpables- i les bones interpretacions no serien res, en aquest cas, sense la màgia dels efectes especials que donen vida de manera creïble a aquesta societat humana postapocalíptica però sobretot a la naixent societat de simis.

El amanecer del planeta de los simios

Per acabar deixeu que mostri la meva admiració absoluta al cap dels simis, César. Andy Serkis -molts reclamen una nominació als Oscars i seria força just- i els efectes especials converteixen César en un personatge poderós, hipnòtic, que es menja la pantalla cada cop que hi surt i, sobretot, humà fins a la mèdul·la.

“El amanecer del planeta de los simios” doncs sap conjugar a la perfecció la narració d’una història, les interpretacions, els personatges amb totes les habilitats tècniques i d’efectes especials al seu abast. El resultat és una meravella que no us podeu perdre per res del món.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies