Tauberbach
9.5Valoració

Què pot haver de bellesa en un abocador? En la ment d’un malalt mental? En la disharmonia d’unes veus truncades? Això i molt més és el que el director Alain Platel junt amb la seva companyia Les ballets C de la B i l’actriu Elsie de Brauw exploren en el seu espectacle Tauberbach, que aquests dies ha acorat al Teatre Lliure de Montjuïc en el context del Festival Grec 2014.

Prenent com a punt de partida la història d’Estamira, una dona que pateix esquizofrènia i viu i treballa en un abocador de Rio de Janeiro, que Platel va descobrir veient un documental de Marco Prado, explora la forma en què ella, interpretada per una magnífica Elise de Brauw, es relaciona amb el seu entorn real i el seu entorn mental. La protagonista realitza un monòleg continu, interaccionant amb una molt interessant veu en off, i acompanyada en tot moment de cinc figures, cinc ballarins que exploren l’espai de l’abocador des de dins mateix de la seva ment. Les paraules justes, la lluita de la ment malalta, que en sí no és lluita sinó adaptació bella i commovedora alhora a allò que un posseeix quan no posseeix res. La corporalitat dels ballarins que exploren a partir de la raresa normalitzada és exquisida i inquietant alhora. Sis éssers que en són un en escena.

L’escenografia és un regal visual: un abocador representat per dues grans bigues metàl•liques mòbils i el terra folrat de quilos i quilos de roba que els personatges incorporen durant tota la obra.

Una de les altres fonts de joc escènic és la música. Alain Platel usa el treball d’Artur ZmijewskiTauber Bach”, música de Bach cantada per gent que pateix diferents graus de discapacitats auditives. També s’interpreten aries de Mozart en directe, en petits moments íntims, cantades per De Brauw i els ballarins en un treball de comunió delicat i preciós.

Platel diu que el tema de Tauberbach és “com viure o fins i tot sobreviure amb dignitat en circumstàncies gairebé impossibles”. I amb la posada en escena aconsegueix que l’espectador entengui, que sigui tocat, jugant de forma intel•ligent amb dosis de sentit de l’humor i de veritat crua.

La bellesa està en tot això, en escoltar i mirar algú que viu el món de manera diferent però que té una capacitat inusitada per adaptar-s’hi i per enriquir-lo més enllà del què nosaltres fem en el nostre dia a dia. Platel ens ofereix una obertura a la lògica emocional sense caure en tòpics ni afectació sensiblera. L’espectacle emana bellesa, emociona i fa reflexionar l’espectador. Un espectacle per no perdre’s, inclús per anar-lo a cercar en la gira que aquesta companyia de Gent (Bèlgica) realitza aquest any per Europa.


Es pot veure a: Teatre Lliure
Text: Koen Tachelet, Hildegard De Vuyst
Intèrprets: Bérengère Bodin, Elie Tass, Elsie de Brauw, Lisi Estaras, Romeu Runa, Ross McCormack

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies