En el marc del festival Grec 2014 les propostes de dansa d’aquest any aposten amb força per les companyies europees de major renom de l’escena actual. Un d’ells ha estat Sun, el darrer espectacle de la companyia del Regne Unit Hofesh Shechter.
Sun ens vol apropar des del moviment i la sonoritat al Món harmònic i perfecte per desemmascarar-ne la violència i allò pertorbador que hi ha sota la superfície. A partir de l’aparent vitalitat de l’ésser humà, de la disbauxa i allò frenètic, es va destapant l’horror que acompanya la vida de forma rutinària i que sovint intentem no veure, tot i tenir-ho davant mateix. El coreògraf Hofesh Shechter ho fa a través de l’exploració sobre el colonialisme, l’amo i l’esclau. Els ballarins, amb un vestuari que ens remet a la època dels indians, dansen de forma frenètica combinant el treball corporal amb el de titelles amb dibuixos en dues dimensions que des de la senzillesa que remet al conte infantil ens transporta als exemples més clars de l’antagonisme entre el bé i el mal, el blanc i el negre. Ovelles i llops, indígenes i soldats que dansen des de la seva superfície plana de mà dels ballarins.
El Sol, com a element dual, la calidesa, el somni i alhora l’ego de l’ésser superior, envolta amb la seva llum tot el què passa a escena. El treball d’i•luminació està molt ben elaborat i és un dels components de l’espectacle a destacar.
El treball coreogràfic de la companyia Hofesh Shechter és preciós, fantàstic. Treballant en grup creen sensació de precisa imprecisió que atrapa l’espectador. La forma en què ocupen l’espai, creant coreografies amb més de catorze ballarins en escena, treballant alhora o per seccions, crea imatges de gran bellesa. Molt interessants els trencaments i fugides per crear primers plànols a partir del petit moviment en els duos o els solos. Està clar que són una de les grans companyies de dansa contemporània actual.
Però el sentit i la necessitat de l’espectacle són més dubtosos. La sensació és que l’exploració de la dualitat entre el bé i el mal que realitza Hofesh Shechter, es queda en la superfície. La intenció està bé, però pesa molt més allò visual i el treball coreogràfic que el missatge que intenta donar. La dramatúrgia és irregular, i sobretot a l’inici massa intermitent, cosa que fa que costi entrar en l’espectacle. El treball musical, que inclou peces compostes pel mateix Shechter fins a temes de Wagner és estrident en tot moment, i acompanya molt bé el moviment en escena, però tot i que sembla que hagi de ser colpidor, acaba saturant l’espectador. Justament els moments de silenci són els que creen més tensió. El contrast funciona, però només en alguns moments.
Una veu en off (que potser no calia que fos traduïda al català), ens anuncia a l’inci de l’espectacle, la intenció que Sun sigui “el millor espectacle que hem vist mai”. Potser des de la ironia, des de la pretensió i l’ego del colonitzador, vol crear un desassossec i sentiment de culpa en l’espectador a qui intenta situar en el lloc del qui mira i no actua.
No puc oblidar el Political Murder que van portar al Mercat de les Flors el 2011, en aquella ocasió la fusió entre el continent i el contingut, la dansa i el missatge eren un mateix. En aquest cas, Sun es queda més en la intenció i no aconsegueix colpir.
Un espectacle preciós, amb un treball coreogràfic excel•lent, en un marc incomparable com és el Teatre Grec, que tot i estar ben intencionat no arriba al fons de la qüestió i queda en la superfície. Un espectacle que segueix vibrant en la retina de l’espectador però no en la seva ànima ni en el seu cervell com d’altres vegades ha aconseguit aquesta companyia.
Es pot veure a: Teatre Grec
Intèrprets: Hofesh Shechter Company: Maeva Berthelot, Chien-Ming Chang, Sam Coren, Frederic Despierre, Neus Gil Cortes, Paula Alonso Gomez, Bruno Karim Guillore, Philip Hulford (Asistente de ensayos), Yeji Kim, Kim Kohlmann, Erion Kruja, Merel Lammers, Sita Ostheimer. Aprendices: Attila Ronai, Diogo Sousa
Envía una resposta