John “Breacher” Wharton (Arnold Schwarzenegger) és el líder d’un equip d’elit de la DEA. Durant una batuda a la casa d’un càrtel, decideixen robar 10 milions de dòlars. Aquesta decisió els conduirà a ser assassinats un per un.
Hi ha pel·lícules bones, hi ha pel·lícules dolentes, i després hi ha pel·lícules que et treuen les ganes de seguir creient en el cinema. “Sabotage” és una d’elles, de les que acabes perquè les has començat.
Arnlod Schwarzenegger (“Batman & Robin”), qui segueix tenint feina, ens obsequia amb una altra de les seves majestuoses actuacions en una nova pel·lícula d’acció sense sentit. El guionista Skip Woods, qui ja es va lluir amb “A Good Day To Die Hard”, s’uneix al director David Ayer per crear una barreja dels elements preferits de l’últim: drogues, policies corruptes i molts tirs.
L’argument és senzill: un esquadró de la DEA roba a un càrtel de la droga, però els diners desapareixen i els agents van morint un a un assassinats per qui semblen ser els amos. El que hauria de ser un thriller ple d’acció i suspens, s’acaba convertint en una espècie de “Final Destination”, amb originals maneres de matar als integrants de l’equip embolicades en una lògica de venjança.
Tot i que l’escena d’acció inicial és bastant entretinguda, els 90 minuts restants es divideixen entre morts sense objectiu i molta palla. Tot el que va passant és bastant previsible, excepte per certs girs argumentals que, per la seva extravagància, no es poden preveure. I amb un gir final que fa pensar que tot es podria haver evitat, inclús la pel·lícula.
Acompanyant al protagonista es troben cares conegudes del cinema com Sam Worthington (“Avatar”) i Terrence Howard (“Crash”), i de la televisió com Mireille Enos (“The Killing”) i Harold Perrineau (“Lost”). Aquests secundaris intenten donar el millor d’ells mateixos, però per molt talent que tinguin, no aconsegueixen aixecar uns personatges que canvien de personalitat i temperament en un temps rècord i de manera inconnexa. I això és així pel simple fet que un mateix personatge ha d’actuar de certa forma en una escena i d’una altra molt diferent a la següent, per tal que la historia pugui avançar i arribar a una estúpida conclusió.
“Sabotage” no és una pel·lícula molt recomanable per a nens, però tampoc per a adults. El guió sembla haver estat escrit sense cap tipus de motivació (tot i haver estat reescrit dues vegades), arribant al punt que inclús els diàlegs semblen improvisats. Les actuacions no arriben al nivell dels mateixos intèrprets, sense tenir en compte la pèssima funció de Schwarzenegger. Dir que és dolenta seria dir massa.
Envía una resposta