Allan Karlsson (Robert Gustafsson) ha viscut una vida plena d’experiències inoblidables, però ara està tancat en una residència a punt de complir 100 anys. No obstant això, un home amb el seu bagatge no podia acabar així, pel que decideix començar la seva major aventura saltant per la finestra i marxant.
Després del gran èxit de ventes de la novel·la original, per fi ha arribat la versió cinematogràfica de “El abuelo que saltó por la ventana y se largó”. I en menys d’un any s’ha convertit en la pel·lícula més taquillera de la història de Suècia, la qual cosa no sorprèn.
Conegut com “l’home més graciós de Suècia”, Robert Gustafsson (“Fyra nuanser av brunt”) es fica en la pell del mentider, alcohòlic, estafador, lladre, assassí, però simpàtic Allan Karlsson. Com el títol indica, un avi que està a punt de complir 100 anys en una residència decideix saltar per la finestra i marxar. A l’estació d’autobusos del poble s’apodera d’una maleta plena de diners, i, a partir d’aleshores, els amos de la dita maleta i la policia tindran un objectiu comú: trobar a Allan Karlsson.
Plantejada com una anti-trama, “El abuelo que saltó por la ventana y se largó” no és una paròdia sobre la història d’Europa, sinó de la vida en si. A mesura que avança el metratge, l’espectador va descobrint la vida de l’inicialment encantador Allan, que cada vegada ho va sent menys. Però al final de la pel·lícula, i valorant tot el que se sap d’ell, el públic simplement el defineix com a “fascinant”.
Amb cameos històrics a l’alçada de Stalin, Oppenheimer, Truman i Franco, el film fa un repàs a la història de la Segona Guerra Mundial d’una manera mai explicada abans. Es presenta, doncs, un univers comparable al de “Inglorious Basterd” en el que es busca fer una paròdia del passat. I tot amb la figura d’Allan Karlsson com si hagués estat una de les més importants de la nostra història.
En definitiva, “El abuelo que saltó por la ventana y se largó” és una comèdia sana i molt recomanable, que només busca provocar somriures davant un avi que ha viscut els seus 100 anys de la millor manera que ha sabut. I de propina s’emporta més d’una riallada.
Envía una resposta