La partida
8Valoració

Al teatre Romea s’hi presenta aquesta contundent obra teatral. Una brillant història sobre un món interior masculí, amagat rere una partida de pòquer.

Hi ha pressa per a tancar el restaurant. Els treballadors del local, l’amo, el fill d’aquest, i un convidat no esperat baixaran al magatzem. Allí s’hi jugaran quelcom més que els diners en una partida de pòquer.

En la foscor del teatre sona la música. La de la ràdio i la de la diferent tipologia de personatges que s’hi van presentant. Il•lusions, projectes i negacions es donen de la mà. Responsabilitzen la sort del seu destí. Mentrestant, cadascun d’ells segueix els seus buits cap a un feltre ple de fitxes, cartes i aspiracions. Johnny Cash canta The Gambler: “Has de saber quan has d’apostar/ saber quan has de passar,/ saber quan marxar,/ saber quan córrer.” Potser no en són conscients del tot però la seva fortuna no dependrà només de les cartes. La vida se’ls escola entre els dits. En cada mà. En cada aposta.

Julio Manrique dirigeix amb gònades i caràcter aquesta peça del dramaturg anglès Patrick Marber. Sobre un escenari central: una cuina, un menjador i una sala de joc. Ràpid, profund i dinàmic. Les paraules fereixen. Els diàlegs es dupliquen. L’acció esdevé fluida. L’ humor: intel•ligent i punyent. La testosterona surt pels quatre costats en aquesta trobada vital masculina. L’home està en joc. Dues hores tenses, plenes d’ironia, de riures, de crits i de silencis desvetlladors.

Una curosa posada en escena. On hi destaquen els treballs de Ramon Madaula (Esteve), sobri i madur. I el de Joan Carreras (Santi), vital i innocent. Marc Rodríguez (Maxi), Andrew Tarbet (Frankie), Oriol Vila (Carles) i Andreu Benito (Ash) completen un brillant elenc. Tots van marxant de la partida. Però algú hi guanya? Entrem en una espiral de dependència. I no volem mirar-nos al mirall.

La partida Teatre Romea

Torna a sonar la música. Cat Stevens canta Father and Son: “Com ho puc explicar quan jo faig una cosa ell ho torna a rebutjar/ Sempre és el mateix, la mateixa vella història./ Des del moment en què vaig començar a parlar se’m va ordenar que escoltés./ Ara és el meu torn i sé que he de marxar./ Jo sé que he de marxar.” Un pare protector. Un fill que li ho retreu. Tots dos saben que els caldria separar-se però el joc els manté lligats. Dues hores de teatre intens. D’un ritme picat capaç de perfilar emocions que beuen entre la veritat i la mentida, entre l’èxit i el fracàs. Benvinguts a una història d’amistat i lleialtat entre homes. A una història, on les cartes del joc apareixen a cada gest, a cada acció, a cada paraula… a cada silenci.


Es pot veure a: Teatre Romea
Text: Patrick Marber
Intèrprets: Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito, Oriol Vila

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies