Les ferides de guerra i un cant a la reconciliació és el que ens porta “Un largo viaje”, un film protagonitzat per Colin Firth i Nicole Kidman basada en la història real d’Eric Lomax , un soldat britànic capturat durant la Segona Guerra Mundial pels japonesos.
Colin Firth i Nicole Kidman protagonitzen “Un largo viaje”, la història real d’Eric Lomax , un soldat britànic en la Segona Guerra Mundial que va suportar esgotadores condicions com a treballador forçat en el ferrocarril de la mort de Tailàndia després de ser capturat per les tropes japoneses. Però el relat cinematogràfic que dirigeix el director australià Jonathan Teplitzky comença quan Eric Lomax (Colin Firth), un home tranquil fascinat des de petit pels ferrocarrils coneix Patti (Nicole Kidman), una tarda en un tren escocès. És l’any 1983. De mica en mica Patti, anirà descobrint els malsons paralitzants d’Eric, que ell no li explica. Confosa i ferida anirà descobrint una part que desconeixia de l’home amb qui s’ha casat, és un home trencat per la guerra que no ha superat els seus fantasmes.
“Un largo viaje” parla de les ferides de guerra, però sobretot és un cant a la reconciliació i al perdó, una reflexió del cara a cara entre torturador i torturat. Lomax va escriure la seva història en un llibre, un bestseller autobiogràfic “The Railway Man”, publicat en 1995. No sé fins quin punt detalla el que li va passar mentre va estar en captiveri. A la pel·lícula, malgrat les expectatives que s’aixequen, només s’intueixen les brutals tortures a les que va ser sotmès Lomax, “perquè em van dir que si no ningú vindria a veure-la”, comentava en la roda de premsa quan es va poder veure en el Festival de San Sebastián la vídua del personatge real. I es van equivocar.
La història té una bona arrencada, amb la trobada entre Eric i Patti però va perdent força de mica en mica. La factura del film, amb masses el·lipsis i salts en el temps, acaba creant la sensació d’estar veient un telefilm i malgrat ser una història real, el que no explica, el que deixa intuir li confereix una la sensació d’irrealitat i de fredor que li fa perdre la força d’estar basada en fets reals. L’excés de delicadesa mata d’avorriment el possible impacte i li fa perdre el poder sacsejar audiències. “Un largo viaje” és una història amb potencial que no se sap aprofitar, que es fa feixuga i deixa fred a l’espectador. Una llàstima.
Envía una resposta