Ewa (Marion Cotillard) és una immigrant polonesa que arriba als Estats Units durant els anys 20 amb l’esperança de començar una nova vida. Però tot canvia quan s’ha d’introduir en el submón d’una corrompuda Nova York per poder salvar a la seva germana, retinguda en quarantena a l’illa d’Ellis.
En el camí suburbà de la supervivència et pots trobar amb fronteres que mai imaginaries creuar. I en aquesta idea es basa “El sueño de Ellis”, una prototípica història melodramàtica sobre les misèries humanes.
La sempre sublim Marion Cotillard (Jeux D’Enfants), en el paper d’Ewa Cybulska, interpreta a aquesta immigrant polonesa que arriba a Nova York cercant el somni americà, per viure feliç amb la seva germana. El problema apareix quan, a la duana de l’illa d’Ellis, la policia descobreix que la seva germana té tuberculosi i la retenen per evitar contagis. Desesperada per no poder-la treure de l’illa, Ewa confia en Bruno Weiss, un intrigant home de negocis interpretat pel camaleònic Joaquin Phoenix (Her). Ell li garanteix feina en el petit teatre on actua la seva companyia, però ràpidament Ewa s’adonarà que per poder obtenir tots els diners que necessita per salvar a la seva germana i marxar aviat, no tindrà més remei que utilitzar el seu cos per sobreviure.
A aquests dos grans intèrprets se’ls uneix el sorprenent Jeremy Renner (The Bourne Legacy), qui interpreta al mag Orlando, un personatge que pretén ser l’home bo que Ewa mereix, però que no aconsegueix ser convincent, ja que tots els seus actes porten més aviat a pensar el contrari i acaba per despertar un cert recel en l’espectador, ja que no inspira prou confiança. A l’igual que ell, tots els personatges pretenen ser alguna cosa que no són totalment, ja que els actors creen individus molt humans que no encaixen amb el que el diàleg ens mostra. Així doncs, el misogin i brut Bruno esdevé un home obsessivament enamorat d’Ewa, que la intenta protegir massa a causa del seu sentiment de superioritat enfront certes dones, però que fa més pena que fàstic. És per això que finalment resulten uns personatges que podrien haver estat molt més profunds si no fos pel comportament que els guionistes han imposat al personatge, basat en un odi total cap a Bruno i un amor incondicional cap a Orlando.
La trama ens mostra una història sobre ànimes corrompudes, persones que pequen i que el seu comportament no permet a ningú confiar en elles. Però, sobretot, parla de misèries plasmades en, per exemple, grans artistes que han de treballar com a bufons en un centre penitenciari.
“El sueño de Ellis” no és una pel·lícula que veiem per primera vegada, ja que la història que s’explica és la d’una persona portada al límit més bàsic per poder sobreviure en un món en el qual no pot confiar en ningú. Però les actuacions i els personatges, tot i que no arriben a ser el que podrien haver estat, ofereixen centelleigs de qualitat i aquell polsim d’originalitat que fan d’aquesta obra una narració interessant.
Envía una resposta