La llamada
4Valoració

El musical “La Llamada” arriba a Barcelona prop d’un any després d’haver-se estrenat al Off del Teatro Lara de Madrid, amb text i direcció de Javier Ambrossi i Javier Calvo, i amb el reclam de Macarena García (o la bella Blancanieves de Pablo Berger) com a actriu protagonista.

L’acció de La Llamada se situa en un campament cristià anomenat La Brújula. Maria (Macarena García) i Susana (Anna Castilo) són dues adolescents rebels i “fiesteres” que són castigades a passar l’estiu al campament. Allà es trobaran a una molt estereotipada mare superiora (Gracia Olayo), del tipus rígid però que en el fons es preocupa per les seves nenes, i amb una novícia (la televisiva Belén Cuesta) que no acaba de trobar el seu lloc a la congregació i es debat entre la virtut i el servei a l’Altíssim i els seus records del món passat on ella era una gran fan de Presuntos Implicados i que li venen a la memòria observant les noies, de les quals esdevindrà aliada i protectora.

En mig d’aquest panorama, Maria comença a rebre la visita nocturna del mateix Déu nostre senyor (Richard Collins-Moore), que se li presenta per mostrar-li el seu amor etern i incondicional mentre li canta cançons de Whitney Houston.

Absurd? Força. Vist així, podria semblar que La Llamada ha d’evolucionar fins a una comèdia esbojarrada i fins i tot divertida, però l’espectacle té força mancances perquè això acabi passant. La Llamada es ven com a musical, però hi ha coses que no s’entenen gaire: la música no és el més important de l’obra i cap de les quatre actrius protagonistes és cantant. S’agraeix que hi hagi una banda en directe en escena (La banda de Dios) però tampoc no els donen massa protagonisme. No podem dir que Richard Collins-Moore canti malament perquè seria faltar a la veritat, però la imatge que li han donat a l’espectacle el fa semblar una mica passat de moda, un Tom Jones en hores baixes, una mica vell verd… la veritat, un senyor gens recomanable. I resulta que es Déu…

La seva relació amb una Macarena García que representa tenir 17 anys, mentre sonen les cançons de Whitney Houston, i teòricament ella comença a tenir dubtes espirituals i ell li ofereix el seu amor paternal… francament, a mi em feia una mica d’angunieta. Ni tendresa ni molt menys exaltació mística. Més aviat desconcert, absurditat i una mica de vergonya aliena.

La llamada BARTS

Quant al pretès humor de l’espectable, he de dir que tampoc ha funcionat per a mi. Es barreja un humor blanc i infantiloide, especialment el que prové de les eclesiàstiques, amb una mena d’humor groller i barruer provocat per la conducta polígon-pastillera que pretén ser transgressora de les noies en moments d’exaltació, i els dos tipus d’humor no han trobat un nexe de connexió, xoquen entre ells i fa que l’espectacle estigui com coix, que la incoherència regni per moments…

La conversió a la fe de Maria és tan poc creïble que sembla més un producte del consum d’alguna substància estupefaent consumida en una de les escapades nocturnes de les noies que no pas d’un procés de reflexió i de maduresa que és el que l’espectacle ens intenta vendre.

Finalment, l’obra m’ha semblat una mena de versió gens amagada de Sister Act, amb una grandíssima diferència. En el cas de Sister Act potser també podríem titllar l’argument d’absurd o poc realista, però aquest argument els serveix per a fer un musical d’alçada, amb grans números musicals fins i tot quan, en el cas per exemple de Whoopi Goldberg, no es tractava d’una cantant professional o especialitzada en musicals. I qui no hi arribava, ho suplia amb gràcia i humor. Tant les actuacions musicals d’alçada com les situacions divertides o enginyoses brillen per la seva absència a La Llamada. No és ni un bon musical ni una bona comèdia. S’apropa més a un festival de fi de curs propi d’un campament anomenat, per exemple, La Brújula.


Es pot veure a: BARTS
Text: avier Ambrossi i Javier Calvo
Intèrprets: Belén Cuesta, Gracia Olayo, Anna Castillo i Macarena García

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies