"Sala de espera" de José Luis Sampedro
8Valoració

[Texto en castellano]

Dividit en dues parts, el llibre pòstum de José Luis Sampedro ens explica, en primer lloc, la història de l’autor i, en segon lloc, la seva filosofia. Una vida, un pensament i un adéu.

Després de tota una vida d’escriptor i més d’una vintena d’obres publicades, José Luis Sampedro encara tenia idees per proporcionar al lector, textos que necessitaven ser ordenats per transmetre un últim adéu a qui volgués escoltar-lo.

José Luis Sampedro entenia la vida com un riu, element que utilitzava com a metàfora per descriure el camí vital que guia a tota persona cap al mar en el qual desemboca. Amb la seva dona, Olga Lucas, van decidir escriure com havien transcorregut els seus rius, fins al moment en què aquests s’unissin en un de sol. A causa de la seva edat i salut, el Riu José Luis es va quedar a mitges, i tan sols va arribar a explicar la seva primera dècada, sense arribar a l’adolescència. Sampedro ens explica durant aquest tram les seves vivències i sentiments enfront de la vida, i ho fa amb un estil propi i aquella manera seva d’expressar-se tan personal.

El Riu Olga fa la seva aparició just després, per explicar-nos uns primers anys que, e certa manera, resulten inclús més interessants que els de l’escriptor, ja que inclouen situacions més atractives per al lector; però potser també per la seva forma més novel·lesca d‘expressar-ho. L’important, però, és el missatge final de l’escriptura d’aquests textos, aquella metafòrica història d’amor entre els dos protagonistes, que mostra dos rius amb rerefons i recorreguts tan diferents, arriben a unir-se en un de sol durant una part molt important del seu discórrer.

Com anteriorment s’ha assenyalat, Sala De Espera és una recopilació d’escrits, i per això el seu títol és un entre els molts que podria haver tingut, doncs no és més que el d’un dels seus capítols. Tot i així, diu molt de la personalitat de Sampedro, de la vida i del punt espai-temps en el que es trobava el literat, en aquesta metafísica sala d’espera.

La segona i última part és la contrapartida del relat vital de Sampedro. De la seva història i les seves experiències se n’extreu una forma de pensar i una filosofia. I això és el que ens vol manifestar l’escriptor. Vol expressar la seva visió del món, sí, però no vol imposar la seva manera de pensar, només fer reflexionar al lector, per si li serveix: “No tengo la verdad en el bolsillo sino sólo mis verdades […] he pensado en publicarlas por si pueden resolver las dudas de alguien o, al contrario, reafirmar sus propias ideas”.

Són molts els savis que, en l’últim acte de la seva vida, reflecteixen moltes veritats i transmeten filosofies molt útils per qui les escolten. Però no tots tenen la sort de poder escriure-les en un llibre i deixar-les per la posteritat com un útil instrument de reflexió. Sampedro té aquesta oportunitat i l’aprofita, amb la seva magnífica escriptura, que podrà agradar més o menys, però que només ens ha de suscitar una única pregunta: ens ha servit? A mi m’ha servit.


Editorial: Plaza & Janés
ISBN: 9788401343056
Pàgines: 232
Preu: 16,90€

José Luis Sampedro (1917-2013) va ser escriptor, humanista i columnista. Durant el seu quasi segle de vida, va escriure més d’una desena de novel·les, entre les que es troben les famoses La Sonrisa Etrusca i Real Sitio, i assaigs com Las Fuerzas Económicas de Nuestros Tiempos o Sobre Política, Mercado y Convivencia.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies