Yo, Frankenstein
5Valoració

El monstre de Frankenstein, Adam, ha estat 200 anys amagat, evitant entrar en una guerra entre gàrgoles i dimonis. Però quan la batalla arriba al seu punt àlgid, la criatura sense ànima haurà d’entrar en acció.

La lluita entre el bé i el mal es lliura a la Terra. I entre les ànimes pertanyents al Cel i les pertanyents a l’Infern, es troba la criatura sense ànima que és el monstre de Frankenstein. Un monstre molt ben creat, ja que no se li nota que està fet amb 12 parts de 8 cadàvers diferents. La batalla entre gàrgoles i dimonis s lliura, en concret, en una americanitzada Notre-Dame, on cada nit succeeixen espectaculars combats entre la llum i el foc, dels que inexplicablement els habitants de París no en són conscients.

La trama és complexament senzilla doncs, tot i que pretén tenir un rerefons profund, finalment es basa en una prototípica guerra entre bons i dolents sense cap tipus d’originalitat, i amb un Frankenstein que es baralla contra éssers que el superen. El monstre, anomenat Adam i interpretat per Aaron Eckhart (“Thank You For Smoking”), és suposadament més àgil, fort i veloç que qualsevol humà, tot i que l’únic poder que sembla tenir al film és el de la bona conservació, el que implica un protagonista i un punt de partida poc creïbles.

Yo, Frankenstein

En 92 minuts, la pel·lícula prova de presentar un nou univers, els personatges principals, la història del protagonista, la filosofia de l’eterna lluita, la barreja i pugna entre ciència i màgia, i unes quantes subtrames. Tot això a una velocitat per sobre de la permesa per l’espectador, que condueix a crear un episodi pilot més que una pel·lícula.

La part bona de la velocitat, d’altra banda, és que el públic no arriba a adormir-se (sí a avorrir-se en certs moments), ja que les conteses són visualment captivadores, amb unes coreografies en la lluita cos a cos notables i uns efectes especials molt ben orquestrats. És necessari remarcar el moment en què Eckhart camina deixant enrere una impressionant batalla final.

Entretinguda i amb escenes d’acció atractives, “Yo, Frankenstein” no implica un abans i un després en la vida de l’espectador, però sí una sortida d’emergència del món real per introduir-se en un sense cap ni peus.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies