Otros Mundos DC
8Valoració

[Texto en castellano]

L’editorial ecc continua amb la tasca de publicar –amb la cura i bon gust habituals– excel·lents àlbums dedicats a la col·lecció “Otros Mundos”. Bon moment per a revisar els orígens d’aquests còmics i de fer-nos ressò d’algunes de les millors edicions recents.

Otros Mundos DC

El relat super-heroic –com els mites primigenis– tendeix de manera natural a l’expansió. Aviat, les grans companyies de comic-books van descobrir que la continuïtat narrativa i la memòria dels lectors eren un seriós impediment per deixar volar la imaginació més “salvatge” de la seva nòmina d’autors. La primera temptativa de DC de plantejar relats alternatius als “oficials” es va iniciar amb El Flash de los dos mundos, una historieta del superheroi Flash amb guió de Gardner Fox i dibuixos de Carmine Infantino publicada en 1961, on es revelava l’existència de Terra-2, un planeta idèntic al nostre que compartia coordenades espai-temporals però diferent vibració atòmica (sic). La creació d’aquest univers alternatiu per part de DC corresponia, al cap i a la fi, a necessitats comercials: amb la incorporació de Terra-2 es creava la possibilitat de generar relats alternatius –habitualment de més agosarats, des del punt de vista narratiu– que temptegessin els gustos dels lectors; una estratègia que amb el temps donaria lloc al prolífic multivers de les “terres infinites”.

La segona operació per vulnerar a gust les regles de l’univers oficial va ser la creació d’Elseworlds, una col·lecció que –com What If de Marvel– oferia l’oportunitat de veure als personatges habituals de DC en contextos insòlits, enfrontats a situacions extraordinàries, sense pertorbar per això la continuïtat de les sèries regulars. Otros Mundos es convertiria així en un meravellós camp de proves, un espai per a la llibertat i l’experimentació que ha ofert peces tan notables com Batman. Luz de gas o Superman. Hijo Rojo; ambdues ja comentades a La Finestra Digital. Ecc publica ara tres noves peces mestres d’aquesta col·lecció que val la pena revisar.

Superman. La última familia de Krypton

Superman. La última familia de Krypton

Què passaria si els pares de Kal-El, Jor i Lara, haguessin aconseguit salvar-se arribant també a la Terra? Aquesta és l’estimulant premissa de la qual parteix aquesta novel·la gràfica que planteja una imaginativa reinvenció del mite fundacional, sense xocar amb la versió oficial de DC. El plat fort d’aquest còmic, doncs, no és l’Home d’Acer sinó la seva família kryptoniana. La messiànica presència d’un Jor-El omnipotent que, a mesura que envelleix, s’assembla cada vegada més a Marlon Brando (de la mateixa manera, que el Superman adult es converteix en un doble de Christopher Reeve) encarna a la perfecció l’anhel d’un “retorn” de Déu a la Terra. Però aviat, l’emancipació conjugal de Lara atorga nou impuls a un relat que cobra així dimensions de clàssica Women Picture. A la (anti)utopia científica de Jor, Lara oposa el seu carisma de sacerdotessa new-age –fundadora d’una nova religió, la Raología–, disposada a portar consol a uns humans que, a ulls dels evolucionats kryptonianos, es revelen éssers gairebé primitius. Però tot Déu salvador necessita el seu Judes, és clar. I aquí és on fa la seva aparició Lex Luthor, presentat aquí com un self-made man, un cervell portentós però, ai, massa humà, devorat per la gelosia davant els atributs “divins” – al cap i a la fi un do rebut, sense mèrit ni esforç– de Kal.

En aquesta excel·lent relectura del mite destaca sobretot el talent del gran Cary Bates, un guionista de la Silver Age, feliçment recuperat per a l’ocasió, que demostra seguir en plena forma. Al costat d’ell, el brasiler Renato Arlem –menció especial mereixen també les portades, en la línia ultrarrealista d’Alex Ross, del també brasiler Felipe Massafera– contribueix a arrodonir l’excel·lent desconstrucció super-heroica empresa per Bates. Hi ha aquí l’emoció de la millor ciència-ficció clàssica, combinada amb tocs expressionistes, aroma camp i bones dosis d’ironia (el pèl-roig Luthor és reconegut pel seu mentor Kal-El per haver inventat un ungüent per a fer créixer els cabells, entre altres bromes privades per als lectors de Superman). La cuidada edició –com ja és costum en ecc– d’aquest “clàssic instantani” inclou un interessant article sobre els pares de Superman i fitxes dels autors, a càrrec de l’especialista Enrique Ríos.

Batman. Gotham Noir

Batman. Gotham Noir

Era inevitable: si Batman hagués nascut al cinema, hauria estat un turbulent relat de film noir amb evidents tocs expressionistes. Enrique Ríos apunta, encertadament, la influència de l’oblidat film The Bat Whispers (1930) de Roland West en la creació del personatge (també de El hombre que ríe -1928- de Paul Leni, com a inspiració per a la creació del Jóker). El guionista Ed Brubaker –format precisament en l’àmbit del comic noir super-heroic– ha sabut veure les arrels estilístiques de l’home- ratapinyada per fer brollar una bella història de detectius al vell estil, que barreja amb talent la imatgeria de la literatura hard-boiled, els relats pulp de terror i els procedural films de la generació perduda del cinema nord-americà.

Ben acompanyat del dibuixant britànic Sean Phillips, Brubaker transforma al comissari James Gordon en un detectiu alcohòlic en hores baixes, a Selina Kyle en una seductora doble d’Ava Gardner o a Harvey Dent en un jove fiscal amb pinta de Dana Andrews. Però sobretot és la inspirada reinterpretació del mite del vampir, convertit per a l’ocasió en una mena de taca “diabòlica” que sembla sorgida del més enllà, la que contribueix a dotar a la història de l’atmosfera pulp dels clàssics del gènere. L’àlbum es complementa amb Ciudadano Wayne, una breu i deliciosa història que planteja un original exercici d’estil entorn del cèlebre film dirigit i interpretat per Orson Welles.

Superboy Legión

superboy

De la foscor a la llum. La nova visió que ens ofereixen Mark Farmer i Alan Davis de Superboy i La Legió de Superherois en aquesta mini-sèrie de dos capítols destaca sobretot per la seva portentosa imaginació, la seva frescor i l’habilitat per combinar drama i alta comèdia.

El tàndem creatiu britànic es permet en aquesta ocasió un tour de force artístic addicional: Farmer, habitual entintador, s’atreveix aquí amb el guió, mentre que Davis concentra tot el seu talent en el dibuix. Tots dos autors ens mostren a un Superboy que arriba a la Terra al segle XXX. 1.000 anys després de la història “oficial”, Kal-El és adoptat per un milionari i acaba unint-se a altres joves per fundar la Legió de Superherois. Superboy Legión es gaudeix com un relat d’iniciació, protagonitzat per un jove impulsiu que aprèn a controlar els seus poders; un conte “solar” de transformació amb ambicions d’space-opera que no haurien de perdre’s.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies