(A) Murs
9Valoració

“La vida des d’un aparador. Així pots estar vivint durant molt de temps. Si vols. Si no esperes més.”

Laconisme bucòlic i sang freda. La vida des d’un aparador. Les coses passen perquè han de passar, si no havia de ser es perquè no era per mi, ja vindrà… I una merda! Una puta merda!

(Sospir)

Algú ha edificat aquest mur i no ens hem enterat. Se’ns han rifat vius. I ens ho hem de quedar mirant?

Tancats en aquesta incubadora que ens ofega. Ni amor ni hòsties. Aquesta es una relació mortuòria, de sarcòfag. Una mòmia i una altra.

Vine… Vine amb mi de nou… Torna… Tornem a ser nosaltres mateixos. Rebentem aquesta vida d’aparador. “

El Versus teatre torna a acollir un projecte de creació col•lectiva de la companyia L’Era de les Impuxibles. La pianista i compositora Clara Peya, la ballarina Ariadna Peya i la directora Miriam Escurriola uneixen forces per crear aquest espectacle que va aconseguir l’èxit total en aquesta sala el passat hivern.

A (A) Murs, el text es pot considerar gairebé anecdòtic, ja que la historia que transmeten aquests artistes la comuniquen a partir de la música, el cant i la dansa. Es tracta de la historia d’amor entre un noi i una noia amb els seus moments de supervivència i de crisi. La personalitat dels dos personatges es divideix en un total de sis actors. D’una banda trobem l’ànima, que és l’única dotada de veu, interpretada per la màgica Mariona Castillo com a noia i pel Marc Pociello com a noi. També descobrim la divisió dels seus cossos a càrrec de l’enèrgica Ariadna Peya i el Guille Vidal-Ribas. I, per últim, també trobem la seva part fosca amb les ombres dels suggerents Bea Vergés i Christian Ramos.

(A) Murs Versus Teatre

Durant l’espectacle transitem per diferents situacions de la parella distanciada per un mur quasi simbòlic (de vint centímetres d’altura) al que tenen por a superar. Topem amb ambients foscos i pertorbadors plens de sensualitat/sexualitat; amb programes de reality show dotats de gran sarcasme molt ben portats per Castillo; amb escenes de gran energia recordant els motivadors monòlegs de l’emblemàtica pel•lícula de “El club de la lucha” i amb un solo final presenciat només per l’eufòrica Clara Peya.

Aquest espectacle no es dirigeix a un públic d’una llengua concreta, sinó que qualsevol que es deixi impregnar per la sensibilitat que emet la funció pot entrar dins la dinàmica.

Les expectatives de la fusió Castillo-Peya, després de presenciar els cuidats concerts de la cantant i la compositora, estan més que complertes. Si a més li sumem la conceptual i efectiva escenografia de la mà de Sarah Bernardy, concloem a un espectacle que va més enllà de la simple historia d’una parella.

L’Era de les impuxibles no només ens defineix els passos d’una parella, també ens col•loca un mirall davant nostre per adonar-nos de tot el que volem i no ens atrevim a fer. D’aquesta vida insulsa vista des d’un aparador.


Es pot veure a: Versus Teatre
Text: Era de les impuxibles
Intèrprets: Ariadna Peya, Guille Vidal-Ribas, Alessio Arena, Mariona Castillo, Bea Vergés, Christian Ramos.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies