Menú del dia
5Valoració

Del 4 al 22 de juny podem veure “Menú del dia” al teatre Tantarantana de Barcelona, una producció de Sala Trono amb dramatúrgia de Marília Samper i direcció de Joan Negrié ubicada en el món de la cuina i que ens parla dels somnis que combaten les realitats i frustracions de la vida real.

L’acció de Menú del dia es centra en una cuina. Pepa (Paloma Arza) i Chelo (Carmen Flores) són les cuineres d’un bar de menús que es passen la vida entre olles, fums i un sou miserable. Són dues dones a les que la vida no els ha donat els fruits que imaginaven de més joves. Es mouen dins d’una professió dura que quasi no els arriba per satisfer les seves necessitats bàsiques a nivell econòmic, i unes vides familiars que no els aporten cap satisfacció. Chelo viu amb una mare malalta que l’absorveix i la conmina a viure pendent d’ella tant aviat surt de treballar, i Pepa arrossega un matrimoni desgastat i insatisfactori, amb un home pel qual ha perdut gran part de l’interès.

Veuen consumir-se els seus dies entre olles i plats sense cap satisfacció més que l’evasió que els produeix el seguir el culebrot del moment i comentar-lo just abans de començar la seva jornada laboral. Això i una relació de germanor entre elles on el sentit de l’humor és la via d’escapament que moltes vegades els funciona com a catarsi.

Un dia, apareix la possibilitat de participar en un concurs telefònic per tal de guanyar un viatge a Califòrnia i conèixer els protagonistes de la seva sèrie favorita, i des d’aquest moment, tots els seus esforços es concentren en aconseguir aquest objectiu. El concurs, el premi, és el seu bitllet daurat per fugir de la seva realitat, encara que sàpiguen que fins i tot el premi seria transitori, un viatge i res mes, que les seves vides no hauran canviat quan tornin, l’objectiu d’aquesta fugida endavant passa a centrar la seva vida des d’aquell moment. A partir d’aquí, la bogeria pren lloc a la sensatesa, i la desesperació pel canvi passa a guiar les seves vides.

L’escenografia òbviament ens mostra la cuina on té lloc tota l’acció de l’obra. Sense massa mitjans però amb imaginació, l’escenari funciona per a posar-nos en situació. Un taulell confeccionat amb tupper-ware i atapeït d’objectes i olles al darrera dóna peu a compartir la sensació d’asfíxia que envaeix els personatges.

Menú del dia Teatre Tantarantana

Les actrius ho fan bé i hi notem la complicitat en la seva relació. Carmen Flores està especialment divertida, mentre que Paloma Arza semblava a voltes més forçada en el seu paper, però en general el binomi funciona a l’escenari. El problema és que a vegades, la història es repeteix, és a dir, la sensació de vides malgastades i de necessitat de canvi queda palesa en els primers moments de l’obra, i fins que la història s’embolica i es complica (no donarem més pistes), estem una mica donant voltes als mateixos problemes dels personatges, sense aconseguir que per aquest fet sentim més empatia amb elles. Simplement, sona a més del mateix. Més problemes a casa, més trucades telefòniques per a participar al concurs. Els falta una mica d’evolució als personatges per fer creïble el desenllaç que tindrà la història, que sembla una mica sorprenent donat el caràcter dels personatges. O potser el que es pretenia mostrar és que la desesperació, la necessitat imperiosa de canvi, ens porta a fer coses que mai no haguèssim pensat que faríem. Potser és això.


Es pot veure a: Teatre Tantarantana
Text: Marilia Samper
Intèrprets: Paloma Arza, Carmen Flores.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies