X-Men: Días del futuro pasado
7Valoració

Bryan Singer torna a la direcció dels X-men i uneix la nova i la vella generació en una trama en que es viatja en el temps per evitar un error que posarà en perill de mort no només a tots els mutants sinó a la mateixa humanitat.

Els membres de la mítica Patrulla X miren d’evitar un futur apocalíptic que no només està acabant amb els mutants sinó amb els humans en mans dels temibles Sentinelles. Per a això, els herois de l’univers Marvel uneixen forces deixant a un costat la creixent enemistat dels bàndols liderats per Charles Xavier i Magneto i decideixen que per canviar el seu futur han d’anar al passat. Trask Industries, l’empresa encarregada de crear a aquests gegantescs caçamutants, serà l’origen de tots els seus problemes. Tan sols viatjant en el temps, a la dècada dels 70, podran impedir la massacre abans que es produeixi.

Logan o Lobezno (Hugh Jackman), com vulgueu, actua com fil conductor, de passat i futur, en aquest nou lliurament de la saga en mans de Bryan Singer, que també actua de fil conductor entre els dos films primers de la saga dels X-men que ell mateix havia dirigit i aquesta nova generació. Oblideu-vos de la tercera d’X-men, per Singer no existeix i el final us ho deixarà molt clar.

X-men: Días de futuro pasado

Tots els personatges del passat han evolucionat respecte a “X-Men: Primera generación”. Mística (Jennifer Lawrence) s’ha independitzat. Ja no està a l’ombra de Magneto o a la de Xavier. Va per lliure i és, al costat de Lobezno, un dels personatges destacats del film. El Charles Xavier dels 70 (James McAvoy), es troba molt lluny de la seva tradicional imatge de professor integre i amb la ment més poderosa del planeta, mentre Magneto (Michael Fassbender) es troba apartat de la societat per ingerències en la història de la humanitat que tenen la seva gràcia. Tots ells s’hauran d’unir per aconseguir evitar els fets que condueixen als Sentinelles i al seu final. Perquè el futur dels X-men (Patrick Stewart i Ian McKellen) és molt tètric i dolorós.

“X-Men: Días del futuro pasado” és troba un pas enrere de “X-Men: Primera generación”. El reinici de la saga era molt més perfecte en quant equilibri entre acció i personatges i amb un ritme més constant. El viatge entre trames de futur i passat desequilibra aquesta nova entrega que peca, en algun moment, que prendre’s massa seriosament a ella mateixa. Fa que tot sembli o vulgui semblar molt més greu del que l’espectador voldria o sent en realitat. Potser per això Quicksilver, és la gran troballa d’aquest film. El veloç mutant al que dóna vida Evan Peters, té la millor i més divertida escena de tot el film. N’hagués fet falta alguna més, perquè l’espectador d’aquesta mena de films no sempre necessita profunditat filosòfica o foscor o personatges torturats, de vegades només li ve de gust acció i humor d’aquells tipus amb poders increïbles.

L’altra novetat i punt atractiu era Peter Dinklage, Tyrion Lannister pels amics. Seu és un personatge amb molt de pes en la història que està una pèl desaprofitat a nivell actoral, que tots sabem fins on pot arribar aquest home.

X-men: Días del futuro pasado

“X-Men: Días del futuro pasado” és una continuació digna de “X-Men: Primera generación” i encara que no la supera i hi ha coses millorables permetrà que fans i no fans passin una bona estona perquè espectacular, us ben asseguro, que ho és.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies