Berto Romero sigue con nosotros

2014-06-03

9Valoració

Berto Romero torna als escenaris per delectar al seu públic amb un espectacle de 90 minuts en el que barreja humor, música i vídeo per demostrar que, per molt que ara sigui una estrella mediàtica, no ha canviat, que segueix sent el mateix d’abans, que segueix amb nosaltres.

Dolor de mandíbula, llàgrimes als ulls i dolor abdominal. No, no són els símptomes d’ingerir un medicament caducat, sinó els efectes secundaris d’assistir a l’espectacle Berto Romero Sigue Con Nosotros. Ple d’humor negre i irreverent a l’una que intel•ligent, el sidekick d’Andreu Buenafuente (el que seria el Robin de Batman), ens demostra que, tot i que encara té certs aspectes a millorar, ja no és el presentador d’El Programa De Berto.

Romero ens convida, doncs, a acompanyar-lo en un espectacle que basa el seu guió en diversos monòlegs no sempre entrellaçats, simplement amb un punt en comú: les neures del seu protagonista. D’aquesta manera, en Berto es cura en salut i, per no avorrir al seu públic, evita centrar les seves bromes en un mateix tema, però córrer el risc que alguns monòlegs siguin bastant millors que altres.

El show ens recorda en certa manera a la informalitat i la senzillesa de Pepe Rubianes, amb aquell toc inclús familiar en el moment de compartir acudits i riures amb el públic. Però aquella confiança amb l’espectador, i aquella sensació que en Berto s’ha pujat a l’escenari per fer riure a tots i cadascun dels assistents es perd en el moment en què el monòleg va dirigit als homes. Durant aquells instants, sembla que l’humorista s’oblidi d’una part dels seus espectadors, per posar-se a parlar només amb els seus “amigotes” sobre sexe i dones.

Però salvant aquest sot, tot són riures, riures i més riures… Sempre i quan no et molesti que torni a parlar per enèsima vegada del seu nas. Des que en Berto és un humorista consolidat i expert en l’humor fresc i actual, el fet de relacionar-lo amb el nas gran no ha estat necessari per provocar el riure dels seus seguidors. És per això que fins que no treu el tema no recordes que es va fer famós, en part, per aquest aspecte físic, però al mateix temps tens la sensació que ja no fa falta nomenar-ho. Com ell bé diu, ja s’han fet tots els acudits haguts i per haver-hi sobre el seu nas, però sembla que ell no ho té en compte i decideix dedicar-li un rap molt llarg al tema.

I, tot i així, una altra vegada tot són riallades fruit d’enginyosos i hil•larants discursos. Però quan està en el punt més àlgid, el ritme i la frescor s’esvaeixen. Els moments finals es fan, com a mínim, estranys. Sense arribar a avorrir, en Berto encadena uns últims monòlegs que cap raó tenen de ser nomenats, ja que no estan a l’altura de l’espectacle i que el públic no acaba d’entendre a què venen. I tot per concloure d’una forma precipitada que obliga a l’espectador a rememorar tot l’espectacle i faci una valoració general per quedar-se amb un bon sabor de boca.

Això sí, per molt que a moments sigui una muntanya russa, Berto Romero Sigue Con Nosotros aconsegueix el seu objectiu amb escreix: dolor de mandíbula, llàgrimes als ulls i dolor abdominal. Així que llegeixi les instruccions d’aquest espectacle i consulti al farmacèutic.