Els homes són de Mart i les dones són de Venus

2014-06-02

5Valoració

Des del 22 de maig podem veure a l’escenari del Teatre Poliorama a l’actor Jordi Martínez fent el monòleg “Els homes són de Mart i les dones de Venus”, un espectacle que es basa en el supervendes de John Gray, adaptat per l’ocasió per Paco Mir (El Tricicle) i dirigit per Edu Pericas.

L’obra es tracta d’una adaptació a l’escena del llibre de John Gray que el va fer mundialment famós i gràcies al qual es l’autor es va convertir en una mena de doctor de les relacions de parella, venent més de 50 milions d’exemplars del seu llibre i esdevenint a partir de la seva publicació en conferenciant, gurú i personatge imprescindible en tot allò que fa referència a l’eterna “guerra” de sexes.

El belga Paul Dewandre asisteix a una de les conferències que Gray dóna arrel de l’èxit del seu llibre i es converteix a la religió de Gray (i, suposo, en fan de les rendes milionàries d’aquest) i decideix traslladar el negoci a París i explotar-lo en forma de monòleg teatral, en format de congrés formatiu per a parelles.

Paco Mir adapta aquesta obra de Dewandre al català i, segons les seves pròpies paraules, li va treure una mica de profunditat filosòfica i li va afegir una mica més d’humor per tal de poder-lo representar en un escenari. No he llegit el llibre, però francament de profunditat filosòfica i/o psicològica a l’obra, n’hi ha poca. Es tracta d’un recull d’estereotips i llocs comuns sobre les relacions de parella que explica, de manera força reduccionista, perquè homes i dones som diferents i perquè a vegades la comunicació és tan complicada.

El millor de l’obra, sense cap mena de dubte, és Jordi Martínez. Ell mateix afirma que aquesta és la primera vegada que fa un monòleg tan llarg en teatre (1:30 h), i ho fa amb una solvència magnífica. De fet, l’obra resulta interessant i entretinguda bàsicament per ell. És simpàtic, dinàmic, juganer i didàctic alhora. L’obra, sota la direcció d’Edu Pericas, es presenta com una mena de curs o conferència formativa (“Curs per suportar la parella”), com si d’un congrés es tractés, en definitiva, sobre les relacions de parella. En un escenari buit hi ha tres pissarres: la de l’esquerra (vermella) representa als homes i les seves peculiaritats, allò que els defineix en tant que éssers comunicatius i socials. La de la dreta (verda) són les dones i les seves habilitats, i la del mig (negra) representa el punt comú que s’hauria de trobar per a una comunicació fluïda, partint de que essencialment som diferents, i mirant de trobar un entente cordiale per seguir relacionant-nos entre gèneres.

Com ja hem dit, el text està plagat de “topicassos”, i orientat bàsicament a un públic ja amb parella, és a dir, tracta sobre la convivència i de com superar els obstacles de la relació diària. Malgrat la superficialitat d’alguna de les situacions que es plantegen, l’obra és divertida i ens reconeixem en moltes de les situacions que s’expliquen a la conferència (és el que tenen els tòpics, que d’alguna manera, contenen una petita dosi de veritat), i sobretot, el gran conductor que resulta ser en Jordi Martínez fa que en molts moments tinguem el somriure als llavis i que l’obra passi com un llampec abans que ens adonem que ja s’ha acabat. Una oportunitat per gaudir d’un gran actor a l’escenari, que es mou meravellosament dins la comèdia, amb petits homenatges a Rubianes i al Tricicle inclosos, sense resultar obvis ni parodiar-los i que tractarà de fer de les diferències entre homes i dones, entre éssers de planetes diferents, un aliança i una font de complicitat en comptes de una de conflicte. Una divertida apologia del “bilingüisme” (el punt de trobada definitiu entre sexes).