The Horrors: "Luminous"
8Valoració
Puntuació dels lectors: (2 Vots)
5.2

The Horrors han tornat amb “Luminous”, el seu últim treball, una obra carregada de sentit comú, en la que la seva fórmula neo-psicodèlica torna a ser l’arma de les seves utopies. Un grandíssim treball que potser mostra el seu millor status, el d’una banda que no deixa de sorprendre i que manté viva, des del seu debut, aquesta flama post-punk carregada de foscor que es presenta ara com l’estrella fugaç del noise dels 90.

Una banda sense caràcter no és més que un conjunt de músics tocant versions dels 90. Una banda amb caràcter no és més que The Horrors reinventant el noise dels 90, uns tipus discrets que es presenten a l’esfera del post-punk alternatiu com els veritables artífexs del malefici.

El seu nou treball marca exactament el punt d’inflexió en el seu propi camí cap a ser una banda de culte (si no ho són ja). “Luminous” és un treball compacte, molt seriós i ple de bones intencions. Aquests són The Horrors, el fruit d’una revolució, d’un creure, d’un saber on anar. El seu quart treball, musicalment és una perfecció del paradigma musical establert al seu anterior treball, “Skying”, llençat el 2011.

The Horrors

So Now You Know”, és un brutal exemple de que ells, i principalment Faris Badwan (el vocalista), han trobat la seva fórmula, aquest garage-punk amb pentinat nerd, el sintonitzador ple de càrrega sensual, aquest baix fosc i enganxós. La curiositat ja m’havia posseït fa temps, amb el primer single, “I See you” que es va llençar el passat febrer i que no ha fet més que augmentar la corrosiva sensació d’expectació. Sabíem tots per on anaven els trets: sons hipnòtics, carregats d’emotivitat, foscos i sensuals.

Tots els talls tenen quelcom d’especial, constituint un homenatge al noise dels 90 bastant marcat per exemple a “Jealous Sun” (quelcom té de My Bloody Valentine) o “Mine and Yours”. Aquest és un àlbum que dispensa comentaris en relació als temes, és un disc per ser escoltat d’una forma molt personal, crua, sense sentiments evasius.

Tot i que personalment prefereixi “Skying” publicat al 2011, per la seva revolució musical i per l’atreviment que va tenir Faris Badwan al canviar la seva hipnòtica veu a tons menys greus, sé que la importància d’aquest nou treball és extrema pel trajecte que volen traçar els de Essex en el moribund Post-punk actual. Són uns supervivents i no els falta nervi i encant per seduir als més escèptics. “Luminous” és un àlbum que s’ha d’escoltar obligadament, deixant-se endur pel seu exquisit art, que conquereix el cor dels que creuen que la música és un instrument més potent que qualsevol altre perquè el ritme i l’armonia troben el seu camí en el més profund de l’ànima.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies