Carlos Latre. 15 años no es nada

2014-05-24

7Valoració

Carlos Latre fa 15 anys de carrera. I no hi ha millor manera de celebrar-ho que entregant al públic el millor que sap fer, en un one-man-show sense interrupcions. Actuació, cant, ball i, per sobre de tot, imitacions, conformen 15 Años No Es Nada; un espectacle que no és un simple monòleg, sinó un mosaic de més de cent personatges interpretats per un mateix humorista: l’inimitable Carlos Latre.

15 anys després de començar la seva aventura pel món de l’humor, Carlos Latre segueix fascinant tant a grans com a joves. Les imitacions sempre han estat quelcom que ha despertat l’interès de qualsevol tipus de públic. Una bona imitació paròdica d’una figura coneguda, provoca el riure, sigui el context que sigui, i sigui l’espectador que sigui, i, sobretot, si l’imitador és Latre.

Només començar el show, Carlos Latre apareix cantant i fent una entrada triomfal plena d’egocentrisme, però amb un encant i d’una forma tan entranyable, que fa que el públic ho compri amb la boca oberta i uns aplaudiments automàtics. La seva sorprenent i melòdica veu fa que el seu cantar estigui totalment justificat, sense que molesti ni per un moment que qualsevol dels hilarants personatges interpretats entoni una cançó o es posi a ballar, ja que els seus moviments corporals donen un ritme i un joc perfectes per a l’espectacle.

El mateix Latre va ser qui va tenir la idea, qui va escriure el guió i qui ha dirigit. I tot i que com a showman ningú li pot recriminar res, com a guionista no acaba de trobar l’equilibri. Amb una arrancada perfecta i unes primeres imitacions portades amb molta gràcia, Carlos Latre decideix després ficar-se en el terreny polític. El problema amb aquesta part resideix principalment en el temps (mal) gastat per l’humorista, intentant portar a cap un gag de llarga duració que no porta enlloc, sense mullar-se i intentant complaure a tothom. Així doncs, no se n’adona que el que de veritat volen els espectadors no és que Latre expliqui la realitat, sinó que en mostri una altra en la qual tots els seus personatges s’ajunten per viure situacions esbojarrades.

Després de sortir d’aquest jardí artificial i fer un repàs a una petita part del seu repertori televisiu, arriba el moment més esperat. I s’acaba. En aproximadament quinze minuts, Latre fulmina al voltant de 50 personatges, els millors de la seva carrera, dedicant-los tan sols una frase a cadascun, i deixant al públic amb ganes de més. Molt més. L’humorista falla en el moment de mostrar el respecte que mereixen als seus personatges més estimats, i precisament els millors imitats. Tot i que, això sí, són els millors quinze minuts de l’espectacle, amb una riallada darrera d’una altra sense poder parar de riure.

En general, 15 Años No Es Nada és un bon espectacle, però que et dóna moltes expectatives i et prepara per alguna cosa que mai arriba, fent que el públic es pregunti després del discurs final: “Ah, ja està?”. Això sí, sigui el gag que sigui, et rius en algun moment, i almenys sap compensar d’alguna manera el buit final amb uns últims gags musicals que estan prou a l’altura del que és Latre. De totes maneres, pel bo i pel dolent, servidor desitja veure 15 Años No Es Nada 2.