Aquest any s’ha tornat a complir la tradició de Cannes que afirma que sempre es reserven algunes de les propostes més potents pel tram final del festival, quan agafen el personal ja cansat i prop de la saturació. En aquest cas, les tres pel.lícules que es comenten en aquest article són del millor que ha ofert aquesta edició del festival.

Leviathan és la quarta pel.lícula del rus Andrei Zvyagintsev, que si bé es va revelar amb la seva ópera prima ‘El retorno’ al 2003 guanyant el Lleó d’Or de Venècia, des d’aleshores és un director habitual a Cannes, on les seves altres dues pel.lícules ‘Izgnanie’ i ‘Elena’ van acabar emportant-se també premis. I a la vista de la recepció de ‘Leviathan’ no seria d’extranyar que aquesta tampoc marxi amb les mans buides, encara que el director rus hagi deixat per aquest cop el drama pur i s’hagi passat a un cinema més accessible, esquitxat per alguns tocs d’humor molt aconseguits. Sembla que Zvyagintsev es passa de Tarkovski a Kaurismaki.

Vladimir Vdovichenkov, Elena Lyadova i Andrey Zvyagintsev a la presentació de "Leviatán"

Leviathan’ explica la lluita de Kolya (superb Alexei Serebriakov) i la seva família per evitar que un alcalde sense escrúpols es quedi amb la seva casa i el seu lloc de treball. Ajudats per un advocat de Moscú intentaran fer el possible per no perdre la seva casa i la única forma de vida que coneixen. Però el sistema no és fàcil de doblegar i intentarà sortir-se amb la seva. Les normes dels homes i la llei divina semblen estar de la seva banda. A partir d’aquí, Zvyagintsev construeix una crítica àcida i mordaç de l’estat rus, que enlloc de protegir els seus integrants, busca sotmetre’ls i anul·lar-los amb la complicitat i el recolzament de l’església ortodoxa, nou convidat a l’època post soviètica. Pels ciutadans l’única salvació sembla estar en el vodka.

Rodada al nord de Rússia, a tocar del Mar de Barents, en els dies sense nit de l’estiu àrtic, la pel.lícula treu un excel.lent profit a les seves localitzacions i la fotografia de Mikhail Krichman integra de forma excel.lent els personatges i el que els passa amb el seu entorn.

Xavier Dolan rodejat per l'equip de "Mommy"

Després del mosqueig, reconegut pel propi Xavier Dolan, perquè al 2012, ‘Laurence Anyways’ s’hagués de conformar amb participar a Un Certain Regard i després del seu pas per Venecia’2013 on va guanyar el premi FIPRESCI per ‘Tom á la ferme’, el director canadenc de 25 anys s’estrena a la competició de Cannes amb ‘Mommy’ i es planta ja com una de les esperades al palmarès.

La pel.lícula explica la relació entre una mare coratge (Anne Dorval) que fa uns anys es va quedar viuda, el seu fill hiperactiu (Antoine Olivier Pilon) amb problemes d’integració, i la seva veïna (Suzanne Clément) que quasi s’ha quedat sense parla per culpa d’un trauma i la seva lluita per aconseguir viure tal com els agradaria. Si qualsevol dels intèrprets d’aquest trio té algun reconeixement en el repartiment de premis, serà més que merescut. Poques vegades l’histrionisme ha estat tant justificat.

La pel·lícula està quasi en la seva totalitat rodada amb un aspect ratio 1.1 – imatge quadrada –que és clau en la sensació d’intensitat i claustrofòbia de la pel·lícula, ja que tanca als seus personatges de manera que ocupen pràcticament tota la pantalla, sense res més que distregui o doni un respir a l’espectador, i obliga a més a continus canvis de pla, donat el limitat del camp visual. Això unit a la pròpia força de la historia i a l’exuberància de l’estil Dolan, converteix a ‘Mummy’ en una experiència estimulant, però esgotadora. Com és habitual en Dolan, alguns dels moments més brillants de la pel·lícula es relacionen amb cançons del pop més conegut que aquesta vegada serveixen també com a vàlvula d’escapament a la tensió acumulada. Les cançons de ‘Mummy’ són de Dido, Sarah McLachlan, Andrea Bocelli, Céline Dion, Lana del Rey i el Wonderwall d’Oasis, en el número més especial de tota la pel·lícula.

Juliette Binoche i Chloë Moretz, protagonistes de "Sils Maria"

La última pel.lícula presentada a concurs ha estat Sils Maria dirigida per Olivier Assayas i protagonitzada per Juliette Binoche, Kristen Stewart i Chloë Grace Moretz. Explica el repte a què s’enfronta una actriu ja madura i en el cim de la seva fama, quan li ofereixen interpretar el revival de l’obra amb la que va debutar i aconseguir l’èxit, si bé aquesta vegada en el paper de la veterana a qui una jove -el paper que ella va interpretar 20 anys enrere-, acaba portant al suïcidi. El paper de la jove està previst que l’interpreti la nova noia de moda a Hollywood, més famosa pels seus escàndols de tota mena que pel seu talent per la interpretació.

Rodada de forma tant elegant, subtil i fluida como és habitual en Assayas, la pel.lícula es converteix en un absorbent joc de miralls a 3 nivells. En un, l’obra de teatre a assajar. En l’entremig, la pròpia pel.lícula. I en el tercer, el món real, amb una actriu jove de Hollywood, coneguda a més per la seva intervenció en una saga d’èxit per motius extra cinematogràfics como Kristen Stewart per una banda, i amb una figura paradigmàtica del cinema d’autor com Juliette Binoche per l’altra. Al film, a la vegada que preparen el paer per l’obra de teatre, parlaran sobre l’art de la interpretació, sobre el cinema, el teatre i sobre el pas del temps, l’edat i el pes de la memòria.

Primers premis

El dissabte per la tarda se sabran els premis oficials de la Secció a Competició, però a aquestes alçades en coneixem ja alguns:

Secció a competició:

FIPRESCI per WINTER SLEEP de Nuri Bilge Ceylan

Jurat Ecumènic per TIMBUKTÚ d’Abderrahmane Sissako

Un Certain Regard:

  • Premis Oficials:

Premi Un Certain Regard per WHITE GOD de Kornel Mundruczo.

Kornél Mundruczó, Premi Un Certain Regard per White God

Premi del jurat per TURIST (Force Majeure) de Ruben Óstlund

Premi Especial per THE SALT OF THE EARTH de Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado

Premi millor repartiment per PARTY GIRL de Marie Amachoukeli, Claire Burger i Samuel Theis

Premi al millor actor per David Gulpilil per CHARLIE’S COUNTRY de Rolf de Heer

  • Premis no oficials:

FIPRESCI per JAUJA de Lisandro Alonso.

Jurat Ecumènic per THE SALT OF THE EARTH de Wimm Wenders i Jualiano Ribeiro Salgado i HERMOSA JUVENTUD de Jaime Rosales.

Quinzena de realitzadors

Premi Label Europa, Premi SACD i Premi Art Cinema per LES COMBATTANTS (Love at first fight) de Thomas Cailley

Setmana de la Crítica

Gran Premi i Premi Descobriment per THE TRIBE de Myroslav Slaboshpytskyi

Premi SACD per HOPE de Boris Lojkine

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies